Es mostren 594845 resultats

terçó
-ona

terçó
-ona

masculí i femení besonders Einhufer zwei- bis dreijähriges Tier n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

terco
-ca

terco
-ca

adjectiu tossut -uda , obstinat -ada , caparrut -uda , cabut -uda
Diccionari Català francès

terçó

terçó

masculí agricultura cheval mulet de trois à quatre ans
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terçó
| terçona

■ terçó
| terçona

adjectiu i masculí i femení ramaderia Dit de l’animal de peu rodó de dos a tres anys masculí història Antiga demarcació administrativa de la Vall d’Aran que, en nombre de tres, agrupava totes les parròquies
Traducció
Diccionari der aranés

terçon

<title type="display">terçon </title>

    nòm m
  1. Division administrativa dera Val d’Aran (Quate Lòcs, Marcatosa, Lairissa, Castiero, Arties e Garòs e Pujòlo).
  2. Shivau, mul o saumet de tres ans.

    3. Català: 1. terçó; 2. terçó -ona


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

terçon

nòm m Division administrativa dera Val d’Aran Quate Lòcs, Marcatosa, Lairissa, Castiero, Arties e Garòs e Pujòlo Shivau, mul o saumet de tres ans Català 1 terçó 2 terçó -ona © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

terebè

terebè

masculí química terebeno
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ terebè

■ terebè

masculí química orgànica Mescla de terpens, constituïda principalment per d ,1-limonè i terpinè, que hom obté per tractament amb àcid sulfúric de l’oli de trementina
Traducció
Diccionari Castellà Català

terebella

terebella

femení zoologia terebèllid m
Gran Diccionari de la llengua catalana

terebèl·lids


<title type="display">terebèl·lids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris, amb un plomall de tentacles filamentosos i amb brànquies filiformes o arborescents.
  2. singular Poliquet de la família dels terebèl·lids.

terebèl·lids

masculí zoologia plural Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris, amb un plomall de tentacles filamentosos i amb brànquies filiformes o arborescents singular Poliquet de la família dels terebèllids
Diccionari Català Castellà

terebentè

terebentè

masculí química terebenteno