Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

Terrarium

<title type="display">Terrarium</title>

neutre [-s, -ien] terrari m, vivari m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Terrarium

neutre -s, -ien terrari m , vivari m © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

terràrium

<title type="display">terràrium</title>

Pronúncia: təráɾium

masculí terrari.

terrassa

<title type="display">terrassa</title>

Pronúncia: tərásə

femení

arquitectura balcony.
terrace.
agricultura terrace.

FALSOS AMICS!

El que més m’agrada d’aquest pis és la terrassa i que totes les habitacions siguin exteriors.

balcony

A la majoria de turistes els encanta seure a la terrassa d’un cafè i veure passar la gent.

outside

femení arquitectura balcony terrace agricultura terrace FALSOS AMICS El que més m’agrada d’aquest pis és la terrassa i que totes les habitacions siguin exteriors What I like the most about this flat is its balcony and that all the bedrooms are exterior A la majoria de turistes els encanta seure a la terrassa d’ un cafè i veure passar la gent Most tourists enjoy sitting outside the café having a drink and watching the people go by

terrassà

-ana

<title type="display">terrassà</title>

Pronúncia: tərəsá

masculí i femení

agricultura [pagès] paysan -anne, agriculteur -trice.
marina, marítim non-marin m.
• non-pêcheur -euse.

terrassà

-ana

masculí i femení agricultura pagès paysan -anne , agriculteur -trice marina, marítim non-marin m • non-pêcheur -euse

terrassa

<title type="display">terrassa </title>

nòm f

Espaci descubèrt que forme part d’un estatge o d’ua casa.
Espaci damb tauletes e cagires deuant d’un restaurant, d’un bar o de un aute establiment semblant.

Català:

terrassa

nòm f Espaci descubèrt que forme part d’un estatge o d’ua casa Espaci damb tauletes e cagires deuant d’un restaurant, d’un bar o de un aute establiment semblant Català terrassa © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana