Es mostren 594843 resultats

testa

testa

testa

<title type="display">testa</title>

femení [cap] testa, capo m, zucca fam. || [cara anterior] faccia, fronte. || [d'un objecte] faccia, diritto m. || [d'un tauló] testa, punta, capo m. || [cèrcol] cerchio m estremo. || [de la bota] fondo m. || tenir la testa dura fig essere una testa d'asino (o una testa dura). || testes coronades fam [els reis] teste coronate.

testa

testa

<title type="display">testa</title>

    nom femení
  1. La testa és el cap, la part del cos on hi ha la boca i els ulls. Els toros tenen banyes a la testa.
  2. Les testes coronades és una expressió literària per a indicar els reis i les reines.

testa

testa


<title type="display">testa</title>

    femení literàriament
  1. Haupt n.
  2. també figuradament Kopf m.
  3. botànica Testa, Samenschale f.
  4. [Balken] Ende n.
  5. [Fass] Boden m (mit Fassreifen).
  6. les testes coronades die gekrönten Häupter n pl.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

testa

testa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">testa</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tĕsta ‘petxina; closca; teula; rajola; vas de terrissa’, en ll. td. ‘crani; cap’ 1a font: s. XIII
Body
    femení
    1. Cap d’una persona o d’un animal. Ha caigut i ha pegat de testa.
    2. les testes coronades Els reis.
    1. Frontal o cara anterior d’una cosa. La testa d’un tap.
    2. Cadascun dels dos caps o extrems d’una post, un tauló, etc.
    3. Cadascuna de les bases o cares planes d’una bota.
    4. per extensió Cadascun dels dos cèrcols extrems d’una bota que corresponen a les testes.
    5. per testa Dit de la unió de dues coses per llurs extrems, de manera que no se sobreposin, com és el cas dels carrils en una via fèrria.
  1. botànica Capa externa de l’episperma de la llavor, que sol procedir de la primina del primordi seminal.
  2. tecnologia
    1. capçal 2 8.
    2. Testera.

testa

testabilité

testabilité

testable

testable

testacé
-ée

testacé
-ée

testáceo
-a

testáceo
-a

testaci
-àcia

testaci
-àcia