Es mostren 594827 resultats

tifa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tifa</title>

Accessory
Etimologia: probablement der. regressiu de tifarada 1a font: 1932, DFa.
Body
  1. femení Cagarada, excrements.
  2. adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació, etc.
  3. fer el tifa col·loquialment Exhibir una presumpció ridícula.

tifa

tifa

<title type="display">tifa</title>

femení [cagarada] cacata. | stronzo m. || masculí i femení [persona insignificant] fantoccio, marionetta, pupazzo. || fer el tifa fig darsi delle arie.

adjectiu dappoco, privo -a di carattere.

tifa

tifa

<title type="display">tifa</title>

    nom femení
  1. Una tifa és la caca d'un animal o una persona, un munt d'excrements. A la muntanya, a vegades es veuen tifes de vaca.
  2. nom masculí i femení
  3. Es diu que una persona és un o una tifa si mai no es compromet a res, si és poc valenta i sempre deixa que els altres decideixin i facin les coses.
  4. frase feta
  5. fer el tifa és presumir, creure que s'és molt important.
tifarada

tifa

tifa


<title type="display">tifa</title>

Pronúncia: tífə
    adjectiu i masculí i femení despectivament
  1. [covard] mou molle, veule.
  2. fer el tifa despectivament faire le vaniteux (le crâneur, l'important, l'intéressant), en mettre plein la vue.
  3. femení
  4. vulgarment [cagarada] étron m.

tifa

tifácea

tifácea

tifàcia

tifàcia

tifàcia

tifàcia

tifàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tifàcies</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ti_fà_ci_es
Body
    femení botànica
  1. plural Família de pandanals integrada per plantes herbàcies palustres, amb rizoma, de fulles linears alternes, flors unisexuals i fruits secs. Consta únicament del gènere Typha, la boga.
  2. singular Planta de la família de les tifàcies.

tifàcies

tifàcies

tifàcies

tifàcies

tifàcies