<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timbre</title>
Accessory
Etimologia: del fr. timbre, del ll. tympănum, i aquest, del gr. týmpanon ‘tabal, pandero’, que designà després una ‘campana batuda per un martell’, després aquests objectes pintats en armes heràldiques, d’on ‘marca impresa en papers oficials per donar-los validesa’, d’on més tard ‘segell’ 1a font: 1391
Body
-
masculí
-
- heràldica Acompanyant col·locat damunt l’escut (corona, casc, cimera, etc.).
- figuradament Cosa o acció que honra algú. Això serà eternament per a vós un timbre de glòria.
- per extensió i antigament numismàtica Nom donat a algunes monedes antigues que duien gravat l’escut reial, com per exemple el timbre d’Aragó, el timbre de Perpinyà i el timbre de València.
-
per extensió sigil·lografia i dret fiscal
- Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.
- correus Segell.
- Pòlissa, segell d’un certificat.
- Renda del tresor públic constituïda per l’import dels timbres, segells, paper segellat i altres imposicions que graven l’emissió, l’ús i la circulació de certs documents.
- Aparell emprat com a avisador acústic, constituït per una petita campana i un martellet que la colpeix.
-
- acústica i música Qualitat d’un so que permet de distingir-lo dels altres que tenen idèntica natura i intensitat.
- fonètica, fonologia Tret fonològic que caracteritza la qualitat de les emissions fonemàtiques.
- timbre metàl·lic fisiologia animal Qualitat del so amfòric de to elevat i també dels sorolls del cor en cas d’hipertròfia cardíaca.
- timbre nasal fisiologia animal Alteració del timbre natural de la veu per ressonància del so a les fosses nasals.
