Es mostren 594827 resultats

timbre

timbre

→ marca → segell → so metall o color , timbre de la veu © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

timbre


<title type="display">timbre</title>

    masculí
  1. [de la puerta] timbre.
  2. [campanilla] timbre.
  3. [sonido] timbre. Timbre metálico, timbre metàl·lic.
  4. [sello] timbre.
  5. [fiscal] timbre.
  6. [renta del Estado] timbre.
  7. heràldica timbre.
  8. timbre de gloria figuradament timbre de glòria.
  9. timbre móvil segell, timbre.
  10. tocar el timbre tocar el timbre, trucar.

timbre

masculí de la puerta timbre campanilla timbre sonido timbre Timbre metálico , timbre metàllic sello timbre fiscal timbre renta del Estado timbre heràldica timbre timbre de gloria figuradament timbre de glòria timbre móvil segell , timbre tocar el timbre tocar el timbre , trucar
Diccionari Francès Català

timbre


<title type="display">timbre</title>

Pronúncia: tɛ̃bʀ
    masculí
  1. [documents officiels] timbre.
  2. [tampon] segell.
  3. timbre-poste.
  4. tecnologia [poinçon, plaque] timbre.
  5. [sur une lettre, pour une certification] segell, empremta f.
  6. medicina [pastille adhésive] segell, pegat.
  7. [sonnette] timbre.
  8. [qualité sonore] timbre. Le timbre de la voix, el timbre de la veu.
  9. antigament campana f [fixa].
  10. heràldica timbre.
  11. antigament casc.
  12. avoir du timbre [la voix] ésser timbrada.
  13. avoir le timbre brouillé (ou fêlé) figuradament estar tocat -ada del bolet (o guillat -ada).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

timbre

masculí documents officiels timbre tampon segell timbre-poste tecnologia poinçon, plaque timbre sur une lettre, pour une certification segell, empremta f medicina pastille adhésive segell, pegat sonnette timbre qualité sonore timbre Le timbre de la voix , el timbre de la veu antigament campana f fixa heràldica timbre antigament casc avoir du timbre la voix ésser timbrada avoir le timbre brouillé ou fêlé figuradament estar tocat -ada del bolet o guillat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

timbré
-ée


<title type="display">timbré</title>

Pronúncia: tɛ̃bʀe
    adjectiu
  1. [un document, un acte] timbrat -ada. Papier timbré, paper timbrat.
  2. [une lettre, un envoi postal] franquejat -ada, que porta segell.
  3. [une voix, etc] timbrat -ada.
  4. familiarment tocat -ada del bolet, guillat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

timbré
-ée

adjectiu un document, un acte timbrat -ada Papier timbré , paper timbrat une lettre, un envoi postal franquejat -ada, que porta segell une voix, etc timbrat -ada familiarment tocat -ada del bolet, guillat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timbre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timbre</title>

Etimologia: del fr. timbre, del ll. tympănum, i aquest, del gr. týmpanon ‘tabal, pandero’, que designà després una ‘campana batuda per un martell’, després aquests objectes pintats en armes heràldiques, d’on ‘marca impresa en papers oficials per donar-los validesa’, d’on més tard ‘segell’ 1a font: 1391
    masculí
    1. heràldica Acompanyant col·locat damunt l’escut (corona, casc, cimera, etc.).
    2. figuradament Cosa o acció que honra algú. Això serà eternament per a vós un timbre de glòria.
  2. per extensió i antigament numismàtica Nom donat a algunes monedes antigues que duien gravat l’escut reial, com per exemple el timbre d’Aragó, el timbre de Perpinyà i el timbre de València.
  3. per extensió sigil·lografia i dret fiscal
    1. Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.
    2. correus Segell.
    3. Pòlissa, segell d’un certificat.
    4. Renda del tresor públic constituïda per l’import dels timbres, segells, paper segellat i altres imposicions que graven l’emissió, l’ús i la circulació de certs documents.
  4. Aparell emprat com a avisador acústic, constituït per una petita campana i un martellet que la colpeix.
    1. acústica i música Qualitat d’un so que permet de distingir-lo dels altres que tenen idèntica natura i intensitat.
    2. fonètica, fonologia Tret fonològic que caracteritza la qualitat de les emissions fonemàtiques.
    3. timbre metàl·lic fisiologia animal Qualitat del so amfòric de to elevat i també dels sorolls del cor en cas d’hipertròfia cardíaca.
    4. timbre nasal fisiologia animal Alteració del timbre natural de la veu per ressonància del so a les fosses nasals.

■ timbre

masculí heràldica Acompanyant collocat damunt l’escut corona, casc, cimera, etc figuradament Cosa o acció que honra algú Això serà eternament per a vós un timbre de glòria per extensió i antigament numismàtica Nom donat a algunes monedes antigues que duien gravat l’escut reial, com per exemple el timbre d’Aragó , el timbre de Perpinyà i el timbre de València per extensió sigillografia i dret fiscal Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Anglès Català

timbre

timbre

noun timbre
DIDAC Diccionari escolar

timbre

<title type="display">timbre</title>

    nom masculí
  1. Un timbre és un aparell que hi ha a les portes i a altres llocs i que sona per a avisar que algú vol entrar o que demana alguna cosa.
  2. Segell de correus.
  3. Segell especial que es posa en alguns documents oficials i que es paga a l'Estat com a impost o taxa.

timbre

nom masculí Un timbre és un aparell que hi ha a les portes i a altres llocs i que sona per a avisar que algú vol entrar o que demana alguna cosa Segell de correus Segell especial que es posa en alguns documents oficials i que es paga a l'Estat com a impost o taxa
Diccionari Català francès

timbre


<title type="display">timbre</title>

Pronúncia: tímbɾə
    masculí
  1. [insígnia] timbre.
  2. figuradament [de glòria] titre.
  3. [fiscal] timbre.
  4. [campaneta] sonnette f.
  5. [per a avisar] timbre.
  6. [d'un so] timbre. Timbre de veu, timbre de voix. Timbre metàl·lic, timbre métallique.
  7. antigament [moneda] monnaie en or f.
  8. tocar el timbre [trucar] sonner (appuyer sur la sonnette).

timbre

masculí insígnia timbre figuradament de glòria titre fiscal timbre campaneta sonnette f per a avisar timbre d'un so timbre Timbre de veu , timbre de voix Timbre metàllic , timbre métallique antigament moneda monnaie en or f tocar el timbre trucar sonner appuyer sur la sonnette
Diccionari Francès Català

timbre-poste


<title type="display">timbre-poste</title>

Pronúncia: tɛ̃bʀəpɔst
masculí [pl timbres-] segell (timbre) de correus. Coller un timbre-poste sur une enveloppe, enganxar un segell en un sobre.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

timbre-poste

masculí pl timbres- segell timbre de correus Coller un timbre-poste sur une enveloppe , enganxar un segell en un sobre © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

timbre-quittance

timbre-quittance

femení pl timbres- segell m , timbre m d’un rebut © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç