Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

■ tímid

| tímida

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tímid</title>

Etimologia: del ll. tĭmĭdus, -a, -um, íd. 1a font: 1653, DTo.

adjectiu i masculí i femení psicologia Poc animós, no gens agosarat, com per una manca de confiança en si mateix.
adjectiu per extensió Un caràcter tímid. Una actitud tímida.

■ tímid

| tímida

adjectiu i masculí i femení psicologia Poc animós, no gens agosarat, com per una manca de confiança en si mateix adjectiu per extensió Un caràcter tímid Una actitud tímida

timid

Pronúncia: ˈtɪmɪd

adjective tímid.

tímid

-a

<title type="display">tímid</title>

adjectiu timido -a.

tímid

<title type="display">tímid</title>

adjectiu Una persona és tímida si li costa molt parlar i fer coses davant dels altres, si sembla que sempre tingui vergonya i por de quedar malament. Els tímids de seguida es posen vermells.

tímid

adjectiu Una persona és tímida si li costa molt parlar i fer coses davant dels altres, si sembla que sempre tingui vergonya i por de quedar malament Els tímids de seguida es posen vermells

tímid

<title type="display">tímid</title>

adjectiu

schüchtern.
scheu, ängstlich.

tímid

adjectiu schüchtern scheu, ängstlich © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

timid, -a

<title type="display">timid, -a </title>

adj m f

Català:

adj m f Persona qu’a vergonha e non se sent segura d’era madeisha e que li còste relacionar-se damb es auti, sustot en situacions sociaus naues Català tímid -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana