Es mostren 594823 resultats

timó1

<title type="display">timó</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    nom masculí
  1. Un timó és una peça plana situada a la part baixa de la popa d'una embarcació. Serveix per a girar cap a la dreta o cap a l'esquerra. El timó es fa moure amb una barra o amb una roda des de dalt de l'embarcació.
    El port
  2. Es diu que una persona porta el timó quan dirigeix un assumpte o mana en una empresa.



Vegeu també:
timó2

timó1

nom masculí Un timó és una peça plana situada a la part baixa de la popa d'una embarcació Serveix per a girar cap a la dreta o cap a l'esquerra El timó es fa moure amb una barra o amb una roda des de dalt de l'embarcació El port g08/B/15 341204011 Es diu que una persona porta el timó quan dirigeix un assumpte o mana en una empresa Vegeu també timó 2
Diccionari Català Alemany

timó1

timó1

masculí botànica GartenThymian m Vegeu farigola timó negre Feldthymian m timó reial Diptam m Vegeu també timó 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

timó1

timó1

governall elevador , timó de profunditat o capcineig espadella , timó provisional Compareu platós espècie de rem molt ample que hom usa com a timó d'una carreta o arada llança camatimó camissa de l'arada Fig → direcció Vegeu també timó 2 © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timó1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timó</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. tēmo, -ōnis ‘timó de carro o d’arada’, i més aviat, potser, d’un ll. vg. *tīmo, -ōnis 1a font: 1252
    masculí
  1. construcció naval
    1. Peça plana articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
    2. timó de profunditat Cadascuna de les superfícies mòbils d’un submarí que permeten de corregir els errors d’estabilització.
  2. per analogia
    1. aeronàutica Cadascuna de les superfícies mòbils o plans articulats que permeten de dirigir un avió.
    2. motors Peça ampla i plana que, per l’acció del vent, orienta les pales d’un aeromotor.
  3. figuradament Direcció o govern d’un afer, d’una empresa, etc. L’empresa va ésser deficitària fins que ell en prengué el timó.
  4. agricultura Peça de l’arada que, fixada a la cameta, la uneix al tir.
  5. transports Llança d’un carro.



    6. Vegeu també:
    timó2

■ timó1

masculí construcció naval Peça plana articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament timó de profunditat Cadascuna de les superfícies mòbils d’un submarí que permeten de corregir els errors d’estabilització per analogia aeronàutica Cadascuna de les superfícies mòbils o plans articulats que permeten de dirigir un avió motors Peça ampla i plana que, per l’acció del vent, orienta les pales d’un aeromotor…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

timó2

timó2

nom masculí Farigola Es diu sobretot en algunes zones Vegeu també timó 1
Diccionari de sinònims Franquesa

timó2

timó2

planta → farigola Vegeu també timó 1 © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timó2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timó</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: dimin. cat. del ll. thymus, i aquest, del gr. thýmos, íd. 1a font: s. XIV
    masculí botànica
  1. Gènere de mates o herbes perennes subllenyoses de la família de les labiades (Thymus sp), amb fulles enteres i petites i amb flors de corol·la bilabiada.
  2. Farigola.
  3. timó blanc Subespècie del timó mascle, de la família de les labiades (Teucrium polium, ssp capitatum), de fulles estretes i fasciculades i flors blanques agrupades en glomèruls.
  4. timó mascle Mata de la família de les labiades (Teucrium polium), recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades i creuades i flors blanques o purpúries.
  5. timó negre Serpoll.
  6. timó reial Dictam.



    7. Vegeu també:
    timó1

■ timó2

masculí botànica Gènere de mates o herbes perennes subllenyoses de la família de les labiades Thymus sp , amb fulles enteres i petites i amb flors de corolla bilabiada Farigola timó blanc Subespècie del timó mascle, de la família de les labiades Teucrium polium, ssp capitatum , de fulles estretes i fasciculades i flors blanques agrupades en glomèruls timó mascle Mata de la família de les labiades Teucrium polium , recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades i creuades i flors blanques o purpúries timó negre Serpoll timó reial Dictam Vegeu també timó 1
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

timó2

timó2

masculí nàutica i aeronàutica Ruder, Steuer n Wagen Deichsel f Pflug Gründel, Pflugbaum m figuradament Ruder n timó de profunditat nàutica Tiefenruder n Vegeu també timó 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timo-

■ timo-

Forma prefixada del mot tim 1 Ex timopatia, timopriu
Gran Diccionari de la llengua catalana

timoanalèptic
| timoanalèptica

timoanalèptic
| timoanalèptica

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Tonificant psíquic o antidepressiu