Es mostren 594827 resultats

timó


<title type="display">timó</title>

Pronúncia: timó
    masculí
  1. aeronàutica i nàutica rudder.
  2. també figuradament helm.
  3. prendre el timó to take the helm, take charge.
  4. [llança d’un carro] pole.
  5. agricultura [de l’arada] beam.
  6. botànica thyme.

timó

timó


<title type="display">timó</title>

Pronúncia: timó
    masculí
  1. [d'una nau] gouvernail, barre f.
  2. figuradament [direcció d'un afer] barre f, timon, direction f. Prendre el timó dels afers, prendre la direction des affaires.
  3. [d'un carro, d'una arada] timon.
  4. regionalisme botànica farigola.
  5. portar (dur, menarel timó marina, marítim tenir la barre.
  6. tenir el timó figuradament mener la danse (faire la loi).
  7. timó mascle botànica [Teucrium polium] germandrée.
  8. timó negre (timó de prat) botànica serpoll.
  9. timó reial (timó de llei) botànica gitam.

timó

timo


<title type="display">timo</title>

    masculí
  1. ictiologia [tímalo] tímal.
  2. familiarment [hurto] estafa f, estafada f. Un timo de mucho dinero, una estafa de molts diners.
  3. familiarment [engaño] ensarronada f, engany.
  4. familiarment [tomadura de pelo] rifada f.
  5. anatomia tim, timus.
  6. dar un timo figuradament i familiarment fer una estafa.

timo

timó

<title type="display">timó</title>

masculí aeron mar timone. Timó de profunditat, timone di profondità. || agr timone dell'aratro. || [d'un carro] timone. || fig [direcció d'un afer] timone, governo, guida f, direzione f. || bot timo. | timó mascle polio. | timó negre [serpoll] timo, serpillo. || timó reial [dictam] dittamo.

timó

timó1

<title type="display">timó</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    nom masculí
  1. Un timó és una peça plana situada a la part baixa de la popa d'una embarcació. Serveix per a girar cap a la dreta o cap a l'esquerra. El timó es fa moure amb una barra o amb una roda des de dalt de l'embarcació.
  2. Es diu que una persona porta el timó quan dirigeix un assumpte o mana en una empresa.



Vegeu també:
timó2

timó1

timó1

timó1

timó1

timó1

timó1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timó</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. tēmo, -ōnis ‘timó de carro o d’arada’, i més aviat, potser, d’un ll. vg. *tīmo, -ōnis 1a font: 1252
Body
    masculí
  1. construcció naval
    1. Peça plana articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
    2. timó de profunditat Cadascuna de les superfícies mòbils d’un submarí que permeten de corregir els errors d’estabilització.
  2. per analogia
    1. aeronàutica Cadascuna de les superfícies mòbils o plans articulats que permeten de dirigir un avió.
    2. motors Peça ampla i plana que, per l’acció del vent, orienta les pales d’un aeromotor.
  3. figuradament Direcció o govern d’un afer, d’una empresa, etc. L’empresa va ésser deficitària fins que ell en prengué el timó.
  4. agricultura Peça de l’arada que, fixada a la cameta, la uneix al tir.
  5. transports Llança d’un carro.



  6. Vegeu també:
    timó2

timó1

timó2

timó2

timó2

timó2