Es mostren 594827 resultats

timpà

timpà

masculí anatomia de l'orella tímpano arquitectura i arts gràfiques tímpano
Diccionari Català Anglès

timpà

timpà

masculí anatomia tympanum , eardrum arquitectura tympanum
Diccionari de sinònims Franquesa

timpà

timpà

Membrana de l'orella tambor campaneta © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

timpà


<title type="display">timpà</title>

    masculí anatomia
  1. Trommelfell n.
  2. arquitectura Giebelfeld, (Antike) Tympanon n.
  3. arts gràfiques Druck-rahmen bzw -tisch m.
  4. caixa del timpà anatomia Paukenhöhle f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

timpà

masculí anatomia Trommelfell n arquitectura Giebelfeld, Antike Tympanon n arts gràfiques Druck-rahmen bzw -tisch m caixa del timpà anatomia Paukenhöhle f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

timpà

timpà

masculí anat timpano || arquit timpano
DIDAC Diccionari escolar

timpà

timpà

nom masculí El timpà és una membrana de l'orella que vibra amb els sons que venen de fora El timpà separa l'orella externa de l'orella interna Sentit de l'oïda g09/a/07 390210028 Espai en forma de semicercle situat damunt de la portalada d'una església romànica o gòtica Els timpans estan adornats amb escultures L'església per fora g07/B2/14 168280010
Diccionari Català francès

timpà

timpà

masculí anatomia tympan arquitectura i arts gràfiques tympan
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timpà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timpà</title>

Etimologia: del ll. tympănum, i aquest, del gr. týmpanon ‘tabal, pandero’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Membrana de l’orella dels cordats.
    2. entomologia Òrgan fonoreceptor d’alguns insectes.
  2. arquitectura
    1. A l’antiguitat clàssica, frontó.
    2. A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
    3. Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, col·locat com a element decoratiu a la part superior de portes i finestres, especialment durant els períodes del Renaixement i el Barroc.
  3. arts gràfiques
    1. Bastidor cobert de pell o de roba i folrat de baieta sobre el qual hom posava, en les antigues premses de mà, el paper que volia imprimir.
    2. Bloc massís de la minerva sobre el qual hom col·loca el paper que vol imprimir.

■ timpà

masculí anatomia animal Membrana de l’orella dels cordats entomologia Òrgan fonoreceptor d’alguns insectes arquitectura A l’antiguitat clàssica, frontó A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, collocat com a element decoratiu a la part superior de portes i finestres, especialment durant els períodes del Renaixement i el Barroc arts gràfiques Bastidor cobert de pell o de roba i folrat de baieta sobre el qual hom posava, en les antigues premses de mà, el paper…
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

timpan

<title type="display">timpan </title>

    nòm m Membrana o teishut prim que i a laguens dera aurelha e que transmet es vibracions der exterior.

    Català: timpà


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

timpan

nòm m Membrana o teishut prim que i a laguens dera aurelha e que transmet es vibracions der exterior Català timpà © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timpan-

■ timpan-

Forma prefixada del mot grec týmpanon , que significa ‘tabal’, ‘pandero’ Ex timpanitis