Es mostren 594827 resultats

tina


<title type="display">tina</title>

    femení
  1. Bottich m, Bütte f.
  2. Trog m.
  3. Kübel m.
  4. Wanne f.
  5. [Färberei] Küpe f.
  6. [Kellerei] Mostkufe f.
  7. [Brauerei] Klärbottich m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

tina

femení Bottich m , Bütte f Trog m Kübel m Wanne f Färberei Küpe f Kellerei Mostkufe f Brauerei Klärbottich m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tina</title>

Etimologia: del ll. tīna ‘espècie d’ampolla per a vi, de coll llarg i amb tapa’ 1a font: 1239
    femení
  1. Nom que, en diferents contrades, hom dona a diferents atuells o receptacles, com el cubell o cossi de fer bugades, el lloc destinat a trepitjar-hi els raïms, el cup per a fer vi, el lloc on hom assaona les pells, etc.
  2. especialment indústria Pila en la qual és efectuat el tenyiment de teixits i altres operacions industrials.

■ tina

femení Nom que, en diferents contrades, hom dona a diferents atuells o receptacles, com el cubell o cossi de fer bugades, el lloc destinat a trepitjar-hi els raïms, el cup per a fer vi, el lloc on hom assaona les pells, etc especialment indústria Pila en la qual és efectuat el tenyiment de teixits i altres operacions industrials
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

tinaco

tinaco

masculí tina pequeña tinell alpechín morca f
Diccionari Castellà Català

tinada

tinada

femení montón de leña claper m , tarter m , pila o munt de llenya cobertizo rafal m , cobert m
Diccionari Castellà Català

tinaja

tinaja

femení vasija de barro gerra , tenalla , alfàbia
Diccionari Castellà Català

tinajero
-ra

tinajero
-ra

masculí i femení gerrer -a m f , tenaller -a masculí para las tinajas cantirer , cantirera f , sellonera f
Diccionari Castellà Català

tinajón

tinajón

masculí tina o gerra gran f
Gran Diccionari de la llengua catalana

tinàmids

tinàmids

masculí ornitologia plural Família d’ocells, l’única de l’ordre dels tinamiformes singular Ocell de la família dels tinàmids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinamiformes

■ tinamiformes

masculí ornitologia plural Ordre d’ocells, coneguts amb el nom general de tinamús , que tenen els músculs pectorals ben desenvolupats, el bec prim i les potes fortes, i volen malament singular Ocell de l’ordre dels tinamiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tinamú

■ tinamú

masculí plural tinamús ornitologia Nom donat als ocells exòtics de la família dels tinàmids