Es mostren 594823 resultats

tirant

<title type="display">tirant </title>

    nòm m Cada ua des bigues que per dessús d’eres se meten e clauen es hustes entà hèr eth tet de naut.

    Català: tirant


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tirant

nòm m Cada ua des bigues que per dessús d’eres se meten e clauen es hustes entà hèr eth tet de naut Català tirant © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

tirant


<title type="display">tirant</title>

    masculí
  1. [peça, corretja, cadena, etc] tirante, riostra f.
  2. [de bota] tirante.
  3. [del carro, de l'animal] tirante.
  4. [de faldilla, davantal, etc] tirante.
  5. construcció [biga, barra] tirante.

tirant

masculí peça, corretja, cadena, etc tirante , riostra f de bota tirante del carro, de l'animal tirante de faldilla, davantal, etc tirante construcció biga, barra tirante
Diccionari Francès Català

tirant


<title type="display">tirant</title>

Pronúncia: tiʀɑ̃
    masculí
  1. cordó. Les tirants d’une bourse, els cordons d’una bossa.
  2. [de chaussure] orella f.
  3. arquitectura tirant.
  4. [de la viande] tendrum, nervi.
  5. tirant d’air marina, marítim [d’un navire] alçada f emergent.
    • (ou tirant d’eau) calat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tirant

masculí cordó Les tirants d’une bourse , els cordons d’una bossa de chaussure orella f arquitectura tirant de la viande tendrum, nervi tirant d’air marina, marítim d’un navire alçada f emergent • ou tirant d’eau calat © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

tirant


<title type="display">tirant</title>

    masculí [generalment en plural] agricultura
  1. [Wagen, Pflug] Strang m.
  2. Zug-, Trag-riemen m.
  3. Schulterriemen m.
  4. arquitectura Binde-, Zug-balken m, -band n.
  5. [Hose, Rock] Träger m.
  6. els tirant dels pantalons die Hosenträger m pl.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

tirant

masculí generalment en plural agricultura Wagen, Pflug Strang m Zug-, Trag-riemen m Schulterriemen m arquitectura Binde-, Zug-balken m , -band n Hose, Rock Träger m els tirant dels pantalons die Hosenträger m pl © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

tirant

<title type="display">tirant</title>

masculí bretelle f pl. Els tirants dels pantalons, del davantal, le bretelle dei pantaloni, del grembiule. || tecn tirante. || arquit tirante. || mar tirante. || [de la sabata] tirante. || [del cavall] imbracca f.

tirant

masculí bretelle f pl Els tirants dels pantalons, del davantal , le bretelle dei pantaloni, del grembiule || tecn tirante || arquit tirante || mar tirante || de la sabata tirante || del cavall imbracca f
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tirant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirant</title>

Etimologia: de tirar 1a font: 1403
    masculí
    1. Peça, corretja, corda o cadena que treballa per tracció i que, fixada a dues altres peces que tendeixen a separar-se, n’impedeix la separació.
    2. construcció Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paral·leles que tendeixen a desplomar-se.
    3. construcció Peça horitzontal que en una armadura de coberta uneix els peus de cada dos elements verticals consecutius.
    4. construcció naval Cadascuna de les peces de ferro, cadenes o trossos de corda que subjecten a l’arbre els obencs del masteler.
    5. indústria tèxtil Cadascun dels dos braços que, en el teler mecànic, uneixen els colzets de l’arbre superior amb els muntants sostenidors de les taules.
    1. Cadena, corretja, corda, etc., que serveix per a estirar o sostenir alguna cosa.
    2. Cadascuna de les dues tires que passen per damunt de les espatlles i sostenen una combinació, una faldilla, etc.
    3. [generalment en pl] Elàstics.
    4. indústries del calçat Nansa o anella de tela forta o de cuir que, cosida a la part superior i posterior d’una sabata alta o d’una bota, serveix per a calçar-la més fàcilment.
    5. transports Corda revestida de cuir que va des del collar de l’animal que tira un carro fins a la part anterior d’aquest.
    6. transports Corda que, lligada a la part posterior del carro, serveix per a estirar-lo enrere quan baixa per un pendent molt pronunciat.

■ tirant

masculí Peça, corretja, corda o cadena que treballa per tracció i que, fixada a dues altres peces que tendeixen a separar-se, n’impedeix la separació construcció Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paralleles que tendeixen a desplomar-se construcció Peça horitzontal que en una armadura de coberta uneix els peus de cada dos elements verticals consecutius construcció naval Cadascuna de les peces de ferro, cadenes o trossos de corda que subjecten a l’arbre els obencs del masteler indústria tèxtil Cadascun dels dos braços que, en el teler mecànic, uneixen els colzets de l’…
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

tirant

<title type="display">tirant</title>

    nom masculí
  1. Un tirant és qualsevol corretja, corda, cadena o peça rígida de fusta o de metall que serveix per a estirar una cosa o per a impedir que dues coses se separin.
  2. Cadascuna de les dues tires que passen pel damunt de les espatlles i sostenen un vestit, una combinació, una faldilla o una altra peça de vestir.
  3. Uns tirants són uns elàstics per a sostenir uns pantalons.

tirant

nom masculí Un tirant és qualsevol corretja, corda, cadena o peça rígida de fusta o de metall que serveix per a estirar una cosa o per a impedir que dues coses se separin Cadascuna de les dues tires que passen pel damunt de les espatlles i sostenen un vestit, una combinació, una faldilla o una altra peça de vestir Uns tirants són uns elàstics per a sostenir uns pantalons
Diccionari Català francès

tirant


<title type="display">tirant</title>

Pronúncia: tiɾán
    masculí
  1. [peça, corretja, cadena, etc] jambe de force f, moise f, entretoise f.
  2. [de bota] tirant.
  3. [de l'animal] trait.
  4. [de faldilla] épaulette f.
  5. [de pantalons] bretelle f.
  6. construcció tirant.

tirant

masculí peça, corretja, cadena, etc jambe de force f , moise f , entretoise f de bota tirant de l'animal trait de faldilla épaulette f de pantalons bretelle f construcció tirant
Diccionari Castellà Català

tirante


<title type="display">tirante</title>

    adjectiu
  1. [tenso] tibant, tens -a, tes -a.
  2. figuradament tibant. Relaciones tirantes, relacions tibants.
  3. figuradament [tenso] tens -a. Ambiente tirante, ambient tens.
    4. masculí
  4. [de caballería] tirant.
  5. [de una prenda de vestir] tirant.
  6. [de botas] tirant.
  7. arquitectura tirant.
  8. tecnologia [riostra] tirant.
  9. plural [del pantalón] elàstics, tirants.

tirante

adjectiu tenso tibant , tens -a , tes -a figuradament tibant Relaciones tirantes , relacions tibants figuradament tenso tens -a Ambiente tirante , ambient tens masculí de caballería tirant de una prenda de vestir tirant de botas tirant arquitectura tirant tecnologia riostra tirant plural del pantalón elàstics , tirants
Diccionari Castellà Català

tirantez

tirantez

femení tibantor , tesor , tensió figuradament tibantor , tensió Hay tirantez en el claustro de profesores , hi ha tibantor en el claustre de professors