Es mostren 594827 resultats

tiranosaure

tiranosaure

tiranosaure

tiranosaure

tiranosaurio

tiranosaurio

tirant


<title type="display">tirant</title>

Pronúncia: tiɾán
    masculí
  1. construcció strut, transom.
  2. [de samarreta, vestit, etc.] strap
  3. sostenidor sense tirants strapless bra.
  4. sovint en plural braces pl, suspenders pl US.

tirant

tirant

<title type="display">tirant </title>

Body
    nòm m Cada ua des bigues que per dessús d’eres se meten e clauen es hustes entà hèr eth tet de naut.

    Català: tirant


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tirant

tirant


<title type="display">tirant</title>

    masculí
  1. [peça, corretja, cadena, etc] tirante, riostra f.
  2. [de bota] tirante.
  3. [del carro, de l'animal] tirante.
  4. [de faldilla, davantal, etc] tirante.
  5. construcció [biga, barra] tirante.

tirant

tirant


<title type="display">tirant</title>

Pronúncia: tiʀɑ̃
    masculí
  1. cordó. Les tirants d’une bourse, els cordons d’una bossa.
  2. [de chaussure] orella f.
  3. arquitectura tirant.
  4. [de la viande] tendrum, nervi.
  5. tirant d’air marina, marítim [d’un navire] alçada f emergent.
    (ou tirant d’eau) calat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tirant

tirant


<title type="display">tirant</title>

    masculí [generalment en plural] agricultura
  1. [Wagen, Pflug] Strang m.
  2. Zug-, Trag-riemen m.
  3. Schulterriemen m.
  4. arquitectura Binde-, Zug-balken m, -band n.
  5. [Hose, Rock] Träger m.
  6. els tirant dels pantalons die Hosenträger m pl.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

tirant

tirant

<title type="display">tirant</title>

masculí bretelle f pl. Els tirants dels pantalons, del davantal, le bretelle dei pantaloni, del grembiule. || tecn tirante. || arquit tirante. || mar tirante. || [de la sabata] tirante. || [del cavall] imbracca f.

tirant

tirant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tirant</title>

Accessory
Etimologia: de tirar 1a font: 1403
Body
    masculí
    1. Peça, corretja, corda o cadena que treballa per tracció i que, fixada a dues altres peces que tendeixen a separar-se, n’impedeix la separació.
    2. construcció Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paral·leles que tendeixen a desplomar-se.
    3. construcció Peça horitzontal que en una armadura de coberta uneix els peus de cada dos elements verticals consecutius.
    4. construcció naval Cadascuna de les peces de ferro, cadenes o trossos de corda que subjecten a l’arbre els obencs del masteler.
    5. indústria tèxtil Cadascun dels dos braços que, en el teler mecànic, uneixen els colzets de l’arbre superior amb els muntants sostenidors de les taules.
    1. Cadena, corretja, corda, etc., que serveix per a estirar o sostenir alguna cosa.
    2. Cadascuna de les dues tires que passen per damunt de les espatlles i sostenen una combinació, una faldilla, etc.
    3. [generalment en pl] Elàstics.
    4. indústries del calçat Nansa o anella de tela forta o de cuir que, cosida a la part superior i posterior d’una sabata alta o d’una bota, serveix per a calçar-la més fàcilment.
    5. transports Corda revestida de cuir que va des del collar de l’animal que tira un carro fins a la part anterior d’aquest.
    6. transports Corda que, lligada a la part posterior del carro, serveix per a estirar-lo enrere quan baixa per un pendent molt pronunciat.

tirant