Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

títol

<title type="display">títol</title>

nom masculí

Un títol és una paraula o una frase que dona nom a un llibre, una pel·lícula o una altra obra. El títol d'un llibre sempre es posa a la coberta i a la primera pàgina. Quan s'escriu un text convé posar-hi un títol per a poder recordar de què tracta.
Document oficial que assegura que una persona ha acabat uns estudis i pot exercir una professió. El títol de metge permet visitar els malalts i receptar medicaments.
Es diu que una persona té el títol de marquès si és marquès, i un equip de futbol té el títol de campió si ha guanyat el campionat.

títol

nom masculí Un títol és una paraula o una frase que dona nom a un llibre, una pellícula o una altra obra El títol d'un llibre sempre es posa a la coberta i a la primera pàgina Quan s'escriu un text convé posar-hi un títol per a poder recordar de què tracta Document oficial que assegura que una persona ha acabat uns estudis i pot exercir una professió El títol de metge permet visitar els malalts i receptar medicaments Es diu que una persona té el títol de marquès si és marquès, i un equip de futbol té el títol de campió si ha guanyat el campionat

títol

<title type="display">títol</title>

Pronúncia: títul

masculí

[designació] titre.
[honorífic] titre.
[acadèmic] diplôme, titre, brevet. Tenir el títol d'advocat, de metge, de mestre, avoir le diplôme d'avocat, de médecin, d'instituteur. Títol de pilot, brevet de pilote.
figuradament [mèrit] titre.
comerç i mercat titre. Títol al portador, titre au porteur.
química titre. Títol d'una solució, titre d'une solution.
a títol de à titre de.
a títol pòstum à titre posthume.
de títol [noble] titré -e. Gent de títol, nobles.
el títol i els diners la noblesse et l'argent.
títol clau titre-clef.
títol de noblesa (nobiliari) titre de noblesse.

títol

masculí designació titre honorífic titre acadèmic diplôme , titre , brevet Tenir el títol d'advocat, de metge, de mestre , avoir le diplôme d'avocat, de médecin, d'instituteur Títol de pilot , brevet de pilote figuradament mèrit titre comerç i mercat titre Títol al portador , titre au porteur química titre Títol d'una solució , titre d'une solution a títol de à titre de a títol pòstum à titre posthume de títol noble titré -e Gent de títol , nobles el títol i els diners la noblesse et l'argent títol clau titre-clef títol de noblesa nobiliari titre de noblesse

■ títol

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">títol</title>

Etimologia: del ll. titŭlus, íd. 1a font: s. XIII, Vides

masculí

[abreviatura tít.]
1. Designació distintiva d’una obra, d’una empresa, d’un objecte, etc. La confraria fou posada sota el títol i advocació de la Misteriosa Llum.
2. Designació d’una obra escrita, impresa, etc., que serveix normalment per a indicar-ne l’assumpte o contingut i que, si es tracta d’un llibre, va posada al començament, a la portada o coberta, al llom o al tegell d’aquest.
3. Encapçalament d’un capítol o divisió qualsevol, en què es designa el seu contingut.
4. Subdivisió d’un codi, reglament, etc., que tracta d’una matèria determinada. El paràgraf tercer del títol segon.
5. ceràmica Inscripció distintiva d’una peça de ceràmica en la qual sol figurar el nom de l’autor o fàbrica, l’any, etc.
6. telecomunicacions En ràdio i televisió, indicació del nom d’un programa.
7. títols de crèdit telecomunicacions Crèdits.
8. història i art Rètol que sol haver-hi afixat a la part alta de l’estípit de la creu on hi ha la inscripció Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum o la seva sigla INRI.
9. indústria tèxtil Nom que hom dona generalment al número dels fils fins (seda, raions, fils sintètics) quan és expressat en deniers o en tex, segons el sistema de numeració directe.
10. títol clau biblioteconomia Títol amb què es reconeix internacionalment una publicació.
[abreviatura tít.]
1. Designació honorífica.
2. de títol Dit de la persona que posseeix títol nobiliari. Gent de títol.
3. títol de dignitat (o de càrrec) dret civil i dret canònic Signe distintiu o qualificació honorífica particular unida a una dignitat o un càrrec important.
4. títol d’ordenació dret canònic Garantia material de l’honesta subsistència d’un ordenand.
5. títol de virtut història Cadascun dels títols honorífics concedits pel papa als sobirans catòlics.
6. títol nobiliari (o títol de noblesa) Distinció honorífica concedida a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert.
[abreviatura tít.]
1. Allò que estableix el dret d’algú a una distinció honorífica, a un grau professional, a exercir un càrrec o una professió.
2. dret Document que comprova aquest dret.
3. Causa o raó jurídica justificadora de la pertinença d’un dret o de la manera com fou adquirit.
4. economia Document que estableix la propietat d’un actiu financer o material.
5. ensenyament Document expedit per l’administració pública per a l’exercici d’una professió a favor de les persones que n’han cursat els estudis corresponents, han passat les proves pertinents i han satisfet els drets que pertoquen a tal títol. Tenir el títol de metge, d’advocat, de mestre.
6. títol executiu dret processal Document que confereix el dret d’actuar executivament contra el deutor.
figuradament
1. Qualitat, serveis, etc., que donen dret a alguna cosa. Aquella acció heroica era el seu títol de glòria. Ell és el qui té més títols per a ocupar aquest alt càrrec.
2. a títol de En qualitat de. Rebre una quantitat a títol de préstec.
alimentació, indústries alimentàries Nombre de parts de llet quallada per cada part de quall.
litúrgia i història Nom donat a cadascuna de les antigues esglésies de Roma encomanades a un prevere o diaca, que hom anomenà més tard cardenal.
termodinàmica En un vapor en equilibri amb la fase líquida, fracció de massa que correspon al vapor sec respecte a la massa total de la mateixa substància.

■ títol

masculí abreviatura tít Designació distintiva d’una obra, d’una empresa, d’un objecte, etc La confraria fou posada sota el títol i advocació de la Misteriosa Llum Designació d’una obra escrita, impresa, etc, que serveix normalment per a indicar-ne l’assumpte o contingut i que, si es tracta d’un llibre, va posada al començament, a la portada o coberta, al llom o al tegell d’aquest Encapçalament d’un capítol o divisió qualsevol, en què es designa el seu contingut Subdivisió d’un codi, reglament, etc, que tracta d’una matèria determinada El paràgraf tercer del títol segon ceràmica Inscripció…