Es mostren 594845 resultats

titubant

titubant

adjectiu taumelnd, auch fig schwankend stammelnd © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

titubant

titubant

adjectiu titubant -e , chancelant -e figuradament hésitant -e
Conjugador Català

titubar


<title type="display">titubar</title>

    1. INFINITIU

    1. titubar

    2. GERUNDI

    1. titubant

    3. PARTICIPI

    1. titubat
    2. titubada
    3. titubats
    4. titubades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. titubo
      2. titubes
      3. tituba
      4. titubem
      5. titubeu
      6. tituben

      2. IMPERFET

      1. titubava
      2. titubaves
      3. titubava
      4. titubàvem
      5. titubàveu
      6. titubaven

      3. PASSAT

      1. titubí
      2. titubares
      3. titubà
      4. titubàrem
      5. titubàreu
      6. titubaren

      4. FUTUR

      1. titubaré
      2. titubaràs
      3. titubarà
      4. titubarem
      5. titubareu
      6. titubaran

      5. CONDICIONAL

      1. titubaria
      2. titubaries
      3. titubaria
      4. titubaríem
      5. titubaríeu
      6. titubarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. titubi
      2. titubis
      3. titubi
      4. titubem
      5. titubeu
      6. titubin

      2. IMPERFET

      1. titubés
      2. titubessis
      3. titubés
      4. titubéssim
      5. titubéssiu
      6. titubessin

    6. IMPERATIU

    1. tituba
    2. titubi
    3. titubem
    4. titubeu
    5. titubin

titubar

INFINITIU titubar GERUNDI titubant PARTICIPI titubat titubada titubats titubades INDICATIU PRESENT titubo titubes tituba titubem titubeu tituben IMPERFET titubava titubaves titubava titubàvem titubàveu titubaven PASSAT titubí titubares titubà titubàrem titubàreu titubaren FUTUR titubaré titubaràs titubarà titubarem titubareu titubaran CONDICIONAL titubaria titubaries titubaria titubaríem titubaríeu titubarien SUBJUNTIU PRESENT titubi titubis titubi titubem titubeu titubin IMPERFET titubés titubessis titubés titubéssim titubéssiu titubessin IMPERATIU tituba titubi titubem titubeu titubin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ titubar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">titubar</title>

Etimologia: del ll. titubare, íd. 1a font: 1487
    verb intransitiu
  1. Estar o moure’s oscil·lant com si hom anés a caure. Aquella roca tituba: pareu compte!
  2. figuradament
    1. Mostrar-se indecís, perplex, en l’execució d’una cosa; titubejar. No titubis i apunta-t’hi.
    2. especialment Vacil·lar en l’elecció dels mots, en llur pronunciació. Titubava de nerviós que estava i quequejava.

■ titubar

verb intransitiu Estar o moure’s oscillant com si hom anés a caure Aquella roca tituba pareu compte figuradament Mostrar-se indecís, perplex, en l’execució d’una cosa titubejar No titubis i apunta-t’hi especialment Vacillar en l’elecció dels mots, en llur pronunciació Titubava de nerviós que estava i quequejava
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

titubar

titubar

→ vacillar Fig → hesitar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

titubar

titubar

    verb intransitiu
  1. [moure's oscil·lant] titubear, vacilar, tambalearse pron.
  2. figuradament [mostrar-se indecís] titubear, dudar, vacilar.
  3. figuradament [en parlar] titubear, balbucear, balbucir.

titubar

verb intransitiu moure's oscillant titubear , vacilar , tambalearse pron figuradament mostrar-se indecís titubear , dudar , vacilar figuradament en parlar titubear , balbucear , balbucir
Diccionari Català Italià

titubar

<title type="display">titubar</title>

verb intransitiu vacillare, barcollare, pencolare, traballare, titubare. || fig [mostrar-se indecís] titubare, esitare, dubitare, tentennare. | [en parlar] balbettare, barbugliare.

titubar

verb intransitiu vacillare, barcollare, pencolare, traballare, titubare || fig mostrar-se indecís titubare, esitare, dubitare, tentennare | en parlar balbettare, barbugliare
Diccionari Català Anglès

titubar


<title type="display">titubar</title>

Pronúncia: tituβá
    verb intransitiu
  1. to totter.
  2. to stagger.
  3. to be unstable, be shaky, be unsteady.
  4. lingüística to stammer.
  5. to falter.
  6. figuradament to hesitate, vacillate.

titubar

verb intransitiu to totter to stagger to be unstable , be shaky , be unsteady lingüística to stammer to falter figuradament to hesitate , vacillate
DIDAC Diccionari escolar

titubar

titubar

verb Titubejar
Diccionari Català francès

titubar

titubar

verb intransitiu tituber , chanceler figuradament hésiter en parlar hésiter