Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

titubejar

<title type="display">titubejar</title>

1. titubejar
1. titubejant
1. titubejat
2. titubejada
3. titubejats
4. titubejades
1. 1. titubejo
  2. titubeges
  3. titubeja
  4. titubegem
  5. titubegeu
  6. titubegen
2. 1. titubejava
  2. titubejaves
  3. titubejava
  4. titubejàvem
  5. titubejàveu
  6. titubejaven
3. 1. titubegí
  2. titubejares
  3. titubejà
  4. titubejàrem
  5. titubejàreu
  6. titubejaren
4. 1. titubejaré
  2. titubejaràs
  3. titubejarà
  4. titubejarem
  5. titubejareu
  6. titubejaran
5. 1. titubejaria
  2. titubejaries
  3. titubejaria
  4. titubejaríem
  5. titubejaríeu
  6. titubejarien
1. 1. titubegi
  2. titubegis
  3. titubegi
  4. titubegem
  5. titubegeu
  6. titubegin
2. 1. titubegés
  2. titubegessis
  3. titubegés
  4. titubegéssim
  5. titubegéssiu
  6. titubegessin
1. titubeja
2. titubegi
3. titubegem
4. titubegeu
5. titubegin

titubejar

INFINITIU titubejar GERUNDI titubejant PARTICIPI titubejat titubejada titubejats titubejades INDICATIU PRESENT titubejo titubeges titubeja titubegem titubegeu titubegen IMPERFET titubejava titubejaves titubejava titubejàvem titubejàveu titubejaven PASSAT titubegí titubejares titubejà titubejàrem titubejàreu titubejaren FUTUR titubejaré titubejaràs titubejarà titubejarem titubejareu titubejaran CONDICIONAL titubejaria titubejaries titubejaria titubejaríem titubejaríeu titubejarien SUBJUNTIU PRESENT titubegi titubegis titubegi titubegem titubegeu titubegin IMPERFET titubegés titubegessis…

titubejar

<title type="display">titubejar</title>

Pronúncia: tituβəʒá

verb intransitiu titubar.

titubejar

verb intransitiu titubar

titubejar

<title type="display">titubejar</title>

verb intransitiu titubare, esitare, dubitare, tentennare. || [en parlar] balbettare, barbugliare.

titubejar

verb intransitiu titubare, esitare, dubitare, tentennare || en parlar balbettare, barbugliare

titubejar

<title type="display">titubejar</title>

verb intransitiu

schwanken, unschlüssig sein, zögern.
[beim Sprechen] stammeln.

titubejar

verb intransitiu schwanken, unschlüssig sein, zögern beim Sprechen stammeln © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

titubejar

<title type="display">titubejar</title>

[També titubar]

[! Conjugació: amb G davant E, I]

verb Tenir dubtes en el moment de parlar o d'anar a fer una cosa, no saber quines paraules s'han de dir o què s'ha de fer. Quan un estranger ens parla en català, és natural que titubegi en l'ús d'alguns verbs i en la pronunciació d'alguns mots.

titubejar

També titubar Conjugació amb G davant E, I verb Tenir dubtes en el moment de parlar o d'anar a fer una cosa, no saber quines paraules s'han de dir o què s'ha de fer Quan un estranger ens parla en català, és natural que titubegi en l'ús d'alguns verbs i en la pronunciació d'alguns mots