Es mostren 594823 resultats

■ titulat
| titulada

■ titulat
| titulada

adjectiu Que posseeix un títol professional Un professor titulat Una infermera titulada
Traducció
Diccionari Català Castellà

titulat
-ada

titulat

adjectiu i masculí i femení titulado -da.

titulat
-ada

adjectiu i masculí i femení titulado -da
Diccionari Català francès

titulat
-ada

titulat
-ada

adjectiu diplômé -e Infermera titulada , infirmière diplômée
Diccionari Alemany Català

Titulatur

Titulatur

femení singular tractament m títols m pl © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català Castellà

titulatura

titulatura

femení conjunt de títols titulatura història titulatura
Gran Diccionari de la llengua catalana

titulatura


<title type="display">titulatura</title>

Etimologia: de titulat
    femení
  1. Conjunt de títols que posseeix una persona, un llinatge, una ciutat, etc.
  2. història A l’antiga Roma, conjunt de títols que ostentava l’emperador.
  3. història A l’antiga Roma, llista de títols que ostentaven les ciutats, els municipis, les colònies, etc.

titulatura

femení Conjunt de títols que posseeix una persona, un llinatge, una ciutat, etc història A l’antiga Roma, conjunt de títols que ostentava l’emperador història A l’antiga Roma, llista de títols que ostentaven les ciutats, els municipis, les colònies, etc
Traducció
Diccionari Català Italià

titulatura

titulatura

femení titolarità
Diccionari Català francès

titulatura

titulatura

femení història i dret titulature
Diccionari Alemany Català

titulieren


<title type="display">titulieren</title>

    verb transitiu [-te, hat -t]
  1. titular, posar títol (a).
  2. titulieren als tractar de, desp titllar de.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

titulieren

verb transitiu -te, hat -t titular, posar títol a titulieren als tractar de, desp titllar de © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Castellà Català

titulillo

titulillo

masculí arts gràfiques titolet