Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

tomar

<title type="display">tomar</title>

verb Entomar.

tomar

<title type="display">tomar</title>

Pronúncia: tumá

verb transitiu

[copsar] prendre, attraper, saisir au vol.
• [la pluja] prendre.
regionalisme [enderrocar] abattre, démolir.

tomar

verb transitiu copsar prendre , attraper , saisir au vol • la pluja prendre regionalisme enderrocar abattre , démolir

■ tomar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tomar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: dissimilació de l’ant. i dial. pomar, der. del ll. palma ‘palmell de la mà’, amb influx també de tomar² en el sentit de ‘caure’ 1a font: s. XIX

verb

transitiu

Copsar parant la mà, el davantal, etc., alguna cosa que cau o que hom tira. Ell li tirava la fruita que collia i ella la tomava parant el davantal.
per analogia No vam trobar cap aixopluc i no vam tenir altre remei que tomar la pluja.

Vegeu també:

tomar²

verb transitiu Copsar parant la mà, el davantal, etc, alguna cosa que cau o que hom tira Ell li tirava la fruita que collia i ella la tomava parant el davantal per analogia No vam trobar cap aixopluc i no vam tenir altre remei que tomar la pluja Vegeu també tomar 2