Es mostren 594827 resultats

topants


<title type="display">topants</title>

    masculí plural
  1. [Ort] Winkel m pl.
  2. el gos coneix tots els topants de la casa der Hund kennt alle Winkel des Hauses.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

topants

topants

topants

topants

<title type="display">topants</title>

nom masculí plural Els topants són els llocs on anar o per on passar. Tothom coneix bé els topants de casa seva. La gent de pagès sap en quins topants es poden trobar bolets.

topants

topants

topants

topar


<title type="display">topar</title>

  1. v. intr.
    retopar, topar per segona vegada.
    aürtar
    xocar
    petar, xocar violentament.
    col·lidir
    envestir (tr.). El camió va envestir el carro i el va destrossar.
    entretopar-se
    encontrar-se
    Compareu: batre (tr.).
  2. trobar-se. Ens hem trobat (o hem topat) amb grans dificultats.
    Compareu: disputar-se, barallar-se
  3. tossar.
  4. v. tr. → trobar.
    encontrar



© Manuel Franquesa

topar

topar


<title type="display">topar</title>

Pronúncia: tupá
    verb transitiu
  1. [persona] to run into, come across, bump into.
  2. [objecte] to find, come across.
  3. el vaig topar casualment pel carrer I happened to bump into him on the street.
  4. verb intransitiu
  5. automòbil, automobilisme etc. to collide, crash.
  6. topar amb, topar contra to collide with.
  7. to (bump \ crash \ run) into.
  8. to (knock \ smash) against.
  9. to hit, strike.
  10. el cotxe va anar a topar contra un arbre the car crashed into a tree.
  11. aquesta teoria topa amb dificultats this theory runs (into \ up against) difficulties.
  12. [els moltons] to butt.

topar

topar


<title type="display">topar</title>

Pronúncia: tupá
    verb intransitiu
  1. heurter tr, cogner tr. Topar amb (contrael sostre, heurter le plafond. Topar contra (ambun arbre, heurter un arbre .
    • [amb el cotxe] tamponner tr.
  2. figuradament se heurter à pron, buter contre. Topar amb dificultats, se heurter à (buter contre) des difficultés.
  3. [moltons, animals banyuts] cosser, se doguer pron.
  4. verb transitiu
  5. [algú] tomber sur, rencontrer. Ahir vaig topar el meu amic, hier je suis tombé sur mon ami.

topar

topar

topar

    verb intransitiu
  1. [ensopegar] chocar, topar. El cotxe va anar a topar contra un arbre, el coche fue a chocar contra un árbol.
  2. [envestir] topar, topetar.
  3. figuradament chocar, enfrentarse pron. Cadascú no cercava sinó el seu profit i havien d'acabar topant, cada uno no buscaba más que su provecho y tenían que terminar chocando.
  4. verb transitiu
  5. [algú] topar, tropezar, encontrar, encontrarse pron, tropezarse pron. Quan ja no pensava en ell, un dia el vaig topar al carrer, cuando ya no pensaba en él, un dia le topé (o me tropecé con él) por la calle.

topar

topar


<title type="display">topar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. topar
    1. GERUNDI

    2. topant
    1. PARTICIPI

    2. topat
    3. topada
    4. topats
    5. topades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. topo
      3. topes
      4. topa
      5. topem
      6. topeu
      7. topen
      1. IMPERFET

      2. topava
      3. topaves
      4. topava
      5. topàvem
      6. topàveu
      7. topaven
      1. PASSAT

      2. topí
      3. topares
      4. topà
      5. topàrem
      6. topàreu
      7. toparen
      1. FUTUR

      2. toparé
      3. toparàs
      4. toparà
      5. toparem
      6. topareu
      7. toparan
      1. CONDICIONAL

      2. toparia
      3. toparies
      4. toparia
      5. toparíem
      6. toparíeu
      7. toparien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. topi
      3. topis
      4. topi
      5. topem
      6. topeu
      7. topin
      1. IMPERFET

      2. topés
      3. topessis
      4. topés
      5. topéssim
      6. topéssiu
      7. topessin
    1. IMPERATIU

    2. topa
    3. topi
    4. topem
    5. topeu
    6. topin

topar

topar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">topar</title>

Accessory
Homòfon: tupar
Etimologia: d’origen onomatopeic, del so top d’un xoc 1a font: s. XV
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Venir una cosa a tocar més o menys violentament a una altra que troba en el seu camí. En alçar-se va topar de cap amb el sostre, contra el sostre. El cotxe va anar a topar contra un arbre.
    2. figuradament En aquest afer, vam topar amb grans dificultats. Cadascú no cercava sinó el seu profit i havien de topar un dia o altre.
  2. intransitiu Donar cops amb el cap els moltons i altres animals banyuts. Els dos mascles topaven lluitant pel territori.
  3. transitiu Trobar algú o alguna cosa per atzar. Quan ja no pensava en ell, un dia el vaig topar al carrer. Si algun dia ens topéssim, no el coneixeria.

topar