Es mostren 594844 resultats

torcar

<title type="display">torcar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Netejar una cosa o netejar-se fregant amb un drap, un paper, un tovalló, etc. Es diu sobretot en algunes zones.

torcar

torçar

<title type="display">torçar</title>

    [També tòrcer]
    [! Conjugació: amb C davant E, I]
    verb
  1. Deformar una cosa plegant-la o corbant-la sobre si mateixa. Un filferro es pot torçar fàcilment; una barra de ferro, no.
  2. Fer que una cosa que està dreta o vertical s'inclini, canviï de posició. Un cop de vent fort pot torçar els arbres joves. Si les bigues aguanten massa pes, es torcen.
  3. Deformar un objecte flexible fent-lo girar per un dels extrems mentre l'altre extrem es manté sense moure's o es gira en sentit contrari. Les cordes es fan torçant diversos cordills i ajuntant-los com en una trena.
  4. usat amb pronom
  5. torçar-se una part del cos és fer-s'hi mal per un fals moviment, una girada violenta. Quan ens torcem un peu, s'infla i fa mal.
torçada, torcedís, torcedissa, torcedura

torçar

torçar


<title type="display">torçar</title>

Pronúncia: tursá
    verb transitiu
  1. tordre. Torçar el coll a una gallina, tordre le cou à une poule.
  2. figuradament dévier, détourner, écarter. L'han torçat del dret camí, on l'a détourné du droit chemin.
  3. verb intransitiu
  4. tourner, obliquer. La carretera torça a l'esquerra, la route tourne à gauche.
  5. verb pronominal
  6. plier intr. Les canyes es torcen al vent, les roseaux plient au vent.
  7. [un peu] se tordre.
  8. [un pal, una post] gauchir intr.
  9. figuradament tourner mal. Era un bon alumne, però s'ha torçat, c'était un bon élève, mais il a mal tourné.

torçar

torçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torçar</title>

Accessory
Etimologia: variant de tòrcer, per canvi de conjugació a causa de formes coincidents en el present entre verbs de la 2a conj. i de la 1a i de la dificultat de mantenir els participis forts (tort), cada vegada més antiquats
Body
verb transitiu Tòrcer.

torçar

torcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">torcar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *torca ‘feix d’herba o de draps retorçat’, variant del ll. cl. torques, -is ‘collar’, der. de torquēre ‘torçar’ 1a font: s. XIII
Body
verb transitiu Eixugar fregant amb un drap, un paper, etc. Després de dinar torca la taula. Torca’t els morros, que els tens bruts! Torcar-se el cul.

torcar

torcar

torcar

torçar [o tòrcer]


<title type="display">torçar<hi rend="plain"> [o </hi>tòrcer<hi rend="plain">]</hi></title>

  1. v. tr.
    retorçar o retòrcer
    vinclar (una cosa flexible)
    arcar o arquejar
    corbar. Corbar una barra de ferro.
    doblegar
    cargolar
    enroscar, torçar donant a l'objecte una forma anular.
    colzar
    guerxar (una fusta, etc.)
    entrescar (les dents d'una serra amb l'entrescador per fer-la més eficient)
  2. (torçar-se o tòrcer-se pron.)
    tortejar, guerxar-se.
    balcar-se
    capalçar-se (una biga, etc., per un dels seus caps)
    enguerxir-se
    enguerxinar-se Compareu: tortejar
    girar-se. Girar-se el peu.
    revinclar-se
    colltorçar-se, colltòrcer-se o collvinclar-se, torçar-se, el coll o una tija.
    aclucar-se (els filferros d'una gàbia), torçar-se.
  3. v. intr. (Dit d'un camí, etc.)
    tombar
    girar
    voltar
    colzar, fer colzada.
    trencar. Allí el camí trenca a l'esquerra.



© Manuel Franquesa

torçar [o tòrcer]

torçat
| torçada

torçat
| torçada

Informació complementària
Traducció

torçat
-uda

torçat
-uda

torçat [o torçut]

torçat [o torçut]