Es mostren 594844 resultats

Trabantenstadt

Trabantenstadt

femení ciutat satèllit © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Castellà Català

trabar


<title type="display">trabar</title>

    verb transitiu
  1. [atar] travar.
  2. [juntar] travar.
  3. [un animal] travar.
  4. [espesar un líquido] travar.
  5. figuradament fer. Trabar amistad, fer amistat.
  6. figuradament [una batalla, una conversación] entaular.
  7. dret embargar.
    8. verb pronominal
  8. travar-se.
  9. enredar-se.
  10. [en una discusión] embrancar-se.
  11. [lengua] travar-se. Se le ha trabado la lengua, se li ha travat la llengua.

trabar

verb transitiu atar travar juntar travar un animal travar espesar un líquido travar figuradament fer Trabar amistad , fer amistat figuradament una batalla, una conversación entaular dret embargar verb pronominal travar-se enredar-se en una discusión embrancar-se lengua travar-se Se le ha trabado la lengua , se li ha travat la llengua
Diccionari Castellà Català

trabazón

trabazón

femení juntura lligam m , juntura de un líquido consistència , espessor figuradament de un discurso coherència
Diccionari Alemany Català

Trab(b)i

Trab(b)i

masculí -s, -s colloquial cotxe de la marca Trabant, de l’antiga RDA © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Francès Català

trabe

trabe

femení heràldica pal m © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

trabe

trabe

femení viga biga
Diccionari Castellà Català

trábea

trábea

femení toga romana tràbea
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tràbea

■ tràbea

femení indumentària Varietat de toga romana, amb unes bandes trabes de porpra, blanques o d’escarlata, portada pels cònsols, els cavallers i alguns sacerdots en cerimònies oficials
Gran Diccionari de la llengua catalana

trabeació


<title type="display">trabeació</title>

Partició sil·làbica: tra_be_a_ci_ó
    femení antigament
  1. Acció de revestir-se la tràbea.
  2. teologia
    1. Acció de revestir carn humana, d’encarnar-se.
    2. Encarnació.
    3. any de la trabeació cronologia Fórmula antiga usada a Catalunya per a indicar “any de l’encarnació”.

trabeació

femení antigament Acció de revestir-se la tràbea teologia Acció de revestir carn humana, d’encarnar-se Encarnació any de la trabeació cronologia Fórmula antiga usada a Catalunya per a indicar “any de l’encarnació”
Gran Diccionari de la llengua catalana

trabeata


<title type="display">trabeata</title>

Partició sil·làbica: tra_be_a_ta
adjectiu femení teatre Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres.

trabeata

adjectiu femení teatre Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres