Es mostren 594844 resultats

Trabantenstadt

Trabantenstadt

trabar


<title type="display">trabar</title>

    verb transitiu
  1. [atar] travar.
  2. [juntar] travar.
  3. [un animal] travar.
  4. [espesar un líquido] travar.
  5. figuradament fer. Trabar amistad, fer amistat.
  6. figuradament [una batalla, una conversación] entaular.
  7. dret embargar.
  8. verb pronominal
  9. travar-se.
  10. enredar-se.
  11. [en una discusión] embrancar-se.
  12. [lengua] travar-se. Se le ha trabado la lengua, se li ha travat la llengua.

trabar

trabazón

trabazón

Trab(b)i

Trab(b)i

trabe

trabe

trabe

trabe

trábea

trábea

tràbea

tràbea

trabeació


<title type="display">trabeació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_be_a_ci_ó
Body
    femení antigament
  1. Acció de revestir-se la tràbea.
  2. teologia
    1. Acció de revestir carn humana, d’encarnar-se.
    2. Encarnació.
    3. any de la trabeació cronologia Fórmula antiga usada a Catalunya per a indicar “any de l’encarnació”.

trabeació

trabeata


<title type="display">trabeata</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_be_a_ta
Body
adjectiu femení teatre Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres.

trabeata