Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

■ trabuc

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabuc</title>

Etimologia: de trabucar 1a font: 1323

masculí

1. Caixa giratòria del camió de trabuc o del carro de trabuc.
2. carro de trabuc (o simplement trabuc) transports Carro proveït d’una caixa giratòria sobre un eix horitzontal que hom pot trabucar per a buidar-la.
3. de trabuc Dit dels vagons, vagonetes, etc., que hom descarrega tot trabucant-los com els camions de trabuc o els carros de trabuc.
armament
1. antigament Peça d’artilleria, molt ampla de culata i de boca, per a tirar bombes o pedres.
2. Arma de foc portàtil, d’avantcàrrega, de canó curt i ample i de boca acampanada.

■ trabuc

masculí Caixa giratòria del camió de trabuc o del carro de trabuc carro de trabuc o simplement trabuc transports Carro proveït d’una caixa giratòria sobre un eix horitzontal que hom pot trabucar per a buidar-la de trabuc Dit dels vagons, vagonetes, etc, que hom descarrega tot trabucant-los com els camions de trabuc o els carros de trabuc armament antigament Peça d’artilleria, molt ampla de culata i de boca, per a tirar bombes o pedres Arma de foc portàtil, d’avantcàrrega, de canó curt i ample i de boca acampanada