Es mostren 594823 resultats

trabucar

trabucar

→ capgirar , tombar trabucar-se pron → equivocar -se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

trabucar


<title type="display">trabucar</title>

Pronúncia: tɾəβuká
    verb transitiu
  1. to tip (over), upset, overturn.
  2. [sons, paraules] to switch over, misplace, interchange.
    3. verb pronominal
  3. [to mix up words or sounds when speaking].

trabucar

verb transitiu to tip over , upset , overturn sons, paraules to switch over , misplace , interchange verb pronominal to mix up words or sounds when speaking
Diccionari Català Italià

trabucar

<title type="display">trabucar</title>

verb transitiu rovesciare, ribaltare, capovolgere. || [una balança] far traboccare, far pendere da un lato. || fig pronunciare male.

verb pronominal impappinarsi, impaperarsi, ingarbugliarsi.

trabucar

verb transitiu rovesciare, ribaltare, capovolgere || una balança far traboccare, far pendere da un lato || fig pronunciare male verb pronominal impappinarsi, impaperarsi, ingarbugliarsi
Diccionari Castellà Català

trabucar


<title type="display">trabucar</title>

    verb transitiu
  1. [desordenar] desendreçar, capgirar, desordenar. Alguien me ha trabucado las fichas, algú m'ha capgirat les fitxes.
  2. [confundir] confondre, prendre l'un per l'altre. Han trabucado los telegramas, han confós els telegrames.
  3. [al hablar, cambiar letras, palabras] trabucar.
    4. verb pronominal
  4. [equivocarse al hablar] trabucar-se.

trabucar

verb transitiu desordenar desendreçar , capgirar , desordenar Alguien me ha trabucado las fichas , algú m'ha capgirat les fitxes confundir confondre , prendre l'un per l'altre Han trabucado los telegramas , han confós els telegrames al hablar, cambiar letras, palabras trabucar verb pronominal equivocarse al hablar trabucar-se
DIDAC Diccionari escolar

trabucar

<title type="display">trabucar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Tombar o fer caure un recipient de manera que es buidi. Si trabuques un gerro d'aigua, ho mullaràs tot. També es trabuquen els carros i els camions de trabuc per a descarregar-los.
    2. usat amb pronom
  2. trabucar-se parlant és canviar les paraules o les lletres, dir-ne unes en lloc d'unes altres.

trabucar

Conjugació amb QU davant E, I verb Tombar o fer caure un recipient de manera que es buidi Si trabuques un gerro d'aigua, ho mullaràs tot També es trabuquen els carros i els camions de trabuc per a descarregar-los usat amb pronom trabucar-se parlant és canviar les paraules o les lletres, dir-ne unes en lloc d'unes altres
Diccionari Català francès

trabucar


<title type="display">trabucar</title>

Pronúncia: tɾəβuká
    verb transitiu
  1. [capgirar, tombar] renverser. Trabucar un got, renverser un verre.
  2. [la balança] faire pencher, trébucher.
  3. figuradament renverser.
    • [parlant] mélanger, confondre des mots.
    4. verb pronominal
  4. [parlant] se tromper, dire une chose pour une autre.

trabucar

verb transitiu capgirar, tombar renverser Trabucar un got , renverser un verre la balança faire pencher , trébucher figuradament renverser • parlant mélanger , confondre des mots verb pronominal parlant se tromper , dire une chose pour une autre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabucar</title>

Etimologia: der. de buc ‘recipient’ amb el prefix tra-, que indica ‘capgirar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. Capgirar o tombar un receptacle de manera que se’n buidi el contingut. Aquestes vagonetes es descarreguen trabucant-les. Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta.
    2. Fer caure la balança el pes d’un objecte posat en un dels seus dos plats. No va vigilar en posar els pesos i va trabucar la balança.
  2. figuradament
    1. transitiu Parlant, dir equivocadament unes paraules o lletres per altres. El nen aprèn a parlar i trabuca les paraules.
    2. pronominal Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres. Quan està nerviosa es trabuca i no se l’entén.
  3. transitiu història Combatre amb trabucs o amb altres ginys de llançar pedres.

■ trabucar

verb transitiu Capgirar o tombar un receptacle de manera que se’n buidi el contingut Aquestes vagonetes es descarreguen trabucant-les Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta Fer caure la balança el pes d’un objecte posat en un dels seus dos plats No va vigilar en posar els pesos i va trabucar la balança figuradament transitiu Parlant, dir equivocadament unes paraules o lletres per altres El nen aprèn a parlar i trabuca les paraules pronominal Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres Quan està nerviosa es trabuca i no se l’entén transitiu història Combatre…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

trabucazo

trabucazo

masculí de escopeta trabucada f herida ferida de trabuc f figuradament i poc freqüent sotrac , sotragada f , bomba f
Diccionari Castellà Català

trabuco

trabuco

masculí història catapulta trabuc arma de fuego trabuc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabujada

■ trabujada

femení Acció de trabujar