Es mostren 594844 resultats

trabucar


<title type="display">trabucar</title>

    1. INFINITIU

    1. trabucar

    2. GERUNDI

    1. trabucant

    3. PARTICIPI

    1. trabucat
    2. trabucada
    3. trabucats
    4. trabucades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trabuco
      2. trabuques
      3. trabuca
      4. trabuquem
      5. trabuqueu
      6. trabuquen

      2. IMPERFET

      1. trabucava
      2. trabucaves
      3. trabucava
      4. trabucàvem
      5. trabucàveu
      6. trabucaven

      3. PASSAT

      1. trabuquí
      2. trabucares
      3. trabucà
      4. trabucàrem
      5. trabucàreu
      6. trabucaren

      4. FUTUR

      1. trabucaré
      2. trabucaràs
      3. trabucarà
      4. trabucarem
      5. trabucareu
      6. trabucaran

      5. CONDICIONAL

      1. trabucaria
      2. trabucaries
      3. trabucaria
      4. trabucaríem
      5. trabucaríeu
      6. trabucarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trabuqui
      2. trabuquis
      3. trabuqui
      4. trabuquem
      5. trabuqueu
      6. trabuquin

      2. IMPERFET

      1. trabuqués
      2. trabuquessis
      3. trabuqués
      4. trabuquéssim
      5. trabuquéssiu
      6. trabuquessin

    6. IMPERATIU

    1. trabuca
    2. trabuqui
    3. trabuquem
    4. trabuqueu
    5. trabuquin

trabucar

INFINITIU trabucar GERUNDI trabucant PARTICIPI trabucat trabucada trabucats trabucades INDICATIU PRESENT trabuco trabuques trabuca trabuquem trabuqueu trabuquen IMPERFET trabucava trabucaves trabucava trabucàvem trabucàveu trabucaven PASSAT trabuquí trabucares trabucà trabucàrem trabucàreu trabucaren FUTUR trabucaré trabucaràs trabucarà trabucarem trabucareu trabucaran CONDICIONAL trabucaria trabucaries trabucaria trabucaríem trabucaríeu trabucarien SUBJUNTIU PRESENT trabuqui trabuquis trabuqui trabuquem trabuqueu trabuquin IMPERFET trabuqués trabuquessis trabuqués trabuquéssim trabuquéssiu…
Diccionari de sinònims Franquesa

trabucar

trabucar

→ capgirar , tombar trabucar-se pron → equivocar -se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

trabucar


<title type="display">trabucar</title>

Pronúncia: tɾəβuká
    verb transitiu
  1. to tip (over), upset, overturn.
  2. [sons, paraules] to switch over, misplace, interchange.
    3. verb pronominal
  3. [to mix up words or sounds when speaking].

trabucar

verb transitiu to tip over , upset , overturn sons, paraules to switch over , misplace , interchange verb pronominal to mix up words or sounds when speaking
Diccionari Català Italià

trabucar

<title type="display">trabucar</title>

verb transitiu rovesciare, ribaltare, capovolgere. || [una balança] far traboccare, far pendere da un lato. || fig pronunciare male.

verb pronominal impappinarsi, impaperarsi, ingarbugliarsi.

trabucar

verb transitiu rovesciare, ribaltare, capovolgere || una balança far traboccare, far pendere da un lato || fig pronunciare male verb pronominal impappinarsi, impaperarsi, ingarbugliarsi
Diccionari Castellà Català

trabucar


<title type="display">trabucar</title>

    verb transitiu
  1. [desordenar] desendreçar, capgirar, desordenar. Alguien me ha trabucado las fichas, algú m'ha capgirat les fitxes.
  2. [confundir] confondre, prendre l'un per l'altre. Han trabucado los telegramas, han confós els telegrames.
  3. [al hablar, cambiar letras, palabras] trabucar.
    4. verb pronominal
  4. [equivocarse al hablar] trabucar-se.

trabucar

verb transitiu desordenar desendreçar , capgirar , desordenar Alguien me ha trabucado las fichas , algú m'ha capgirat les fitxes confundir confondre , prendre l'un per l'altre Han trabucado los telegramas , han confós els telegrames al hablar, cambiar letras, palabras trabucar verb pronominal equivocarse al hablar trabucar-se
DIDAC Diccionari escolar

trabucar

<title type="display">trabucar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Tombar o fer caure un recipient de manera que es buidi. Si trabuques un gerro d'aigua, ho mullaràs tot. També es trabuquen els carros i els camions de trabuc per a descarregar-los.
    2. usat amb pronom
  2. trabucar-se parlant és canviar les paraules o les lletres, dir-ne unes en lloc d'unes altres.

trabucar

Conjugació amb QU davant E, I verb Tombar o fer caure un recipient de manera que es buidi Si trabuques un gerro d'aigua, ho mullaràs tot També es trabuquen els carros i els camions de trabuc per a descarregar-los usat amb pronom trabucar-se parlant és canviar les paraules o les lletres, dir-ne unes en lloc d'unes altres
Diccionari Català francès

trabucar


<title type="display">trabucar</title>

Pronúncia: tɾəβuká
    verb transitiu
  1. [capgirar, tombar] renverser. Trabucar un got, renverser un verre.
  2. [la balança] faire pencher, trébucher.
  3. figuradament renverser.
    • [parlant] mélanger, confondre des mots.
    4. verb pronominal
  4. [parlant] se tromper, dire une chose pour une autre.

trabucar

verb transitiu capgirar, tombar renverser Trabucar un got , renverser un verre la balança faire pencher , trébucher figuradament renverser • parlant mélanger , confondre des mots verb pronominal parlant se tromper , dire une chose pour une autre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trabucar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trabucar</title>

Etimologia: der. de buc ‘recipient’ amb el prefix tra-, que indica ‘capgirar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu
    1. Capgirar o tombar un receptacle de manera que se’n buidi el contingut. Aquestes vagonetes es descarreguen trabucant-les. Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta.
    2. Fer caure la balança el pes d’un objecte posat en un dels seus dos plats. No va vigilar en posar els pesos i va trabucar la balança.
  2. figuradament
    1. transitiu Parlant, dir equivocadament unes paraules o lletres per altres. El nen aprèn a parlar i trabuca les paraules.
    2. pronominal Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres. Quan està nerviosa es trabuca i no se l’entén.
  3. transitiu història Combatre amb trabucs o amb altres ginys de llançar pedres.

■ trabucar

verb transitiu Capgirar o tombar un receptacle de manera que se’n buidi el contingut Aquestes vagonetes es descarreguen trabucant-les Vaig trabucar el tinter i es va vessar tota la tinta Fer caure la balança el pes d’un objecte posat en un dels seus dos plats No va vigilar en posar els pesos i va trabucar la balança figuradament transitiu Parlant, dir equivocadament unes paraules o lletres per altres El nen aprèn a parlar i trabuca les paraules pronominal Equivocar-se en parlar, dient unes paraules o lletres per altres Quan està nerviosa es trabuca i no se l’entén transitiu història Combatre…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

trabucazo

trabucazo

masculí de escopeta trabucada f herida ferida de trabuc f figuradament i poc freqüent sotrac , sotragada f , bomba f
Diccionari Castellà Català

trabuco

trabuco

masculí història catapulta trabuc arma de fuego trabuc