Es mostren 594844 resultats

tracté
-ée

tracté
-ée

adjectiu remolcat -ada, arrossegat -ada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Italià

tracte

<title type="display">tracte</title>

masculí trattamento. || [manera de captenir-se] tratto, modo, maniera f. És una noia d'un tracte exquisit, è una ragazza di fine tratto (o di modi garbati). || dr [conveni] accordo, patto. || cloure un tracte concludere un accordo. || tractes són tractes patti sono patti. || tracte fet! fatto!

tracte

masculí trattamento || manera de captenir-se tratto, modo, maniera f És una noia d'un tracte exquisit , è una ragazza di fine tratto o di modi garbati || dr conveni accordo, patto || cloure un tracte concludere un accordo || tractes són tractes patti sono patti || tracte fet fatto
DIDAC Diccionari escolar

tracte

<title type="display">tracte</title>

    [! Amb CT]
    nom masculí
  1. El tracte és la manera de tractar algú o alguna cosa. Els mals tractes no agraden ni a les persones ni als animals.
  2. Un tracte és un acord o un pacte. Si fem un tracte de paraula, no firmem cap paper.

tracte

Amb CT nom masculí El tracte és la manera de tractar algú o alguna cosa Els mals tractes no agraden ni a les persones ni als animals Un tracte és un acord o un pacte Si fem un tracte de paraula, no firmem cap paper
Diccionari Català Alemany

tracte1

tracte1

masculí anatomia i medicina Trakt m tracte alimentari Verdauungs-trakt, -apparat m Vegeu també tracte 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracte1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tracte</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. tractus, -us, íd., der. de trahĕre ‘estirar, atreure, emmenar, arrossegar’ 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
    1. Manera de procedir envers algú. Ell li dona un mal tracte.
    2. Manera de captenir-se en les relacions amb els altres. És una persona d’un tracte exquisit.
    3. mals tractes dret civil Capteniment injust o violent entre persones que, en alguns casos, pot irritar contractes o anul·lar drets i deures.
  2. Acció de tractar o de tractar-se; relació. Tenir tractes amb algú.
  3. dret civil Conveni o contracte debatut entre dues parts.



    4. Vegeu també:
    tracte2

■ tracte1

masculí Manera de procedir envers algú Ell li dona un mal tracte Manera de captenir-se en les relacions amb els altres És una persona d’un tracte exquisit mals tractes dret civil Capteniment injust o violent entre persones que, en alguns casos, pot irritar contractes o anullar drets i deures Acció de tractar o de tractar-se relació Tenir tractes amb algú dret civil Conveni o contracte debatut entre dues parts Vegeu també tracte 2
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

tracte2


<title type="display">tracte</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    masculí
  1. Behandlung f.
  2. Benehmen, Betragen n.
    • Umgang m.
  3. [Hotel] Bewirtung, Verpflegung f.
  4. dret Vertrag m.
    • Vereinbarung f.
  5. tracte carnal Geschlechtsverkehr m.
  6. mals tractes Misshandlung(en pl) f.
  7. cloure un tracte einen Vertrag schließen.
    • eine Vereinbarung treffen.
  8. donar un mal tracte a (algú) jemanden schlecht behandeln.
    • sich jemandem gegenüber schlecht benehmen.
  9. tracte fet! abgemacht!
  10. estar en tractes amb (algú) sobre (una cosa) mit jemandem wegen etwas in Verhandlungen stehen.
  11. tenir tracte amb (algú) mit jemandem verkehren.



    12. Vegeu també:
    tracte1



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

tracte2

masculí Behandlung f Benehmen, Betragen n • Umgang m Hotel Bewirtung, Verpflegung f dret Vertrag m • Vereinbarung f tracte carnal Geschlechtsverkehr m mals tractes Misshandlungen pl f cloure un tracte einen Vertrag schließen • eine Vereinbarung treffen donar un mal tracte a algú jemanden schlecht behandeln • sich jemandem gegenüber schlecht benehmen tracte fet abgemacht estar en tractes amb algú sobre una cosa mit jemandem wegen etwas in Verhandlungen stehen tenir tracte amb algú mit jemandem verkehren Vegeu també tracte 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tracte2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tracte</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. tracte1
    masculí anatomia animal
  1. Columna, cordó, fascicle o via, posat en el gruix o a la superfície d’un producte morbós o d’un òrgan o entre dos òrgans.
  2. tracte alimentari Canal digestiu que comprèn des de la boca fins a l’anus.
  3. tracte uveal Segona membrana del globus ocular, formada per l’iris, la zona ciliar i la coroide.
  4. tracte vocal Conducte que va des de la laringe fins als llavis i als narius.



    5. Vegeu també:
    tracte1

■ tracte2

masculí anatomia animal Columna, cordó, fascicle o via, posat en el gruix o a la superfície d’un producte morbós o d’un òrgan o entre dos òrgans tracte alimentari Canal digestiu que comprèn des de la boca fins a l’anus tracte uveal Segona membrana del globus ocular, formada per l’iris, la zona ciliar i la coroide tracte vocal Conducte que va des de la laringe fins als llavis i als narius Vegeu també tracte 1
Traducció
Diccionari Català Castellà

tractejar

tractejar

verb intransitiu tratar , tener tratos hacer un trato o tratos
Conjugador Català

tractejar


<title type="display">tractejar</title>

    1. INFINITIU

    1. tractejar

    2. GERUNDI

    1. tractejant

    3. PARTICIPI

    1. tractejat
    2. tractejada
    3. tractejats
    4. tractejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. tractejo
      2. tracteges
      3. tracteja
      4. tractegem
      5. tractegeu
      6. tractegen

      2. IMPERFET

      1. tractejava
      2. tractejaves
      3. tractejava
      4. tractejàvem
      5. tractejàveu
      6. tractejaven

      3. PASSAT

      1. tractegí
      2. tractejares
      3. tractejà
      4. tractejàrem
      5. tractejàreu
      6. tractejaren

      4. FUTUR

      1. tractejaré
      2. tractejaràs
      3. tractejarà
      4. tractejarem
      5. tractejareu
      6. tractejaran

      5. CONDICIONAL

      1. tractejaria
      2. tractejaries
      3. tractejaria
      4. tractejaríem
      5. tractejaríeu
      6. tractejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. tractegi
      2. tractegis
      3. tractegi
      4. tractegem
      5. tractegeu
      6. tractegin

      2. IMPERFET

      1. tractegés
      2. tractegessis
      3. tractegés
      4. tractegéssim
      5. tractegéssiu
      6. tractegessin

    6. IMPERATIU

    1. tracteja
    2. tractegi
    3. tractegem
    4. tractegeu
    5. tractegin

tractejar

INFINITIU tractejar GERUNDI tractejant PARTICIPI tractejat tractejada tractejats tractejades INDICATIU PRESENT tractejo tracteges tracteja tractegem tractegeu tractegen IMPERFET tractejava tractejaves tractejava tractejàvem tractejàveu tractejaven PASSAT tractegí tractejares tractejà tractejàrem tractejàreu tractejaren FUTUR tractejaré tractejaràs tractejarà tractejarem tractejareu tractejaran CONDICIONAL tractejaria tractejaries tractejaria tractejaríem tractejaríeu tractejarien SUBJUNTIU PRESENT tractegi tractegis tractegi tractegem tractegeu tractegin IMPERFET tractegés tractegessis…
Diccionari de sinònims Franquesa

tractejar

tractejar

→ tractar → pactar , acordar © Manuel Franquesa