<title type="display">tragirament</title>
Pronúncia: tɾəʒiɾəmén
masculí trouble, bouleversement, dérangement.
Es mostren 594823 resultats
■
tragirament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragirament</title>
Accessory
Etimologia: de tragirar
Body
-
masculí
- Acció de tragirar;
- l’efecte.
■
tragirament
masculí Acció de tragirar l’efecte
tragirar
<title type="display">tragirar</title>
Pronúncia: tɾəʒiɾá
-
verb transitiu
familiarment
- troubler, déranger, brouiller, détraquer, bouleverser.
- figuradament troubler, faire tourner la tête, faire perdre la tête.
tragirar
verb transitiu familiarment troubler , déranger , brouiller , détraquer , bouleverser figuradament troubler , faire tourner la tête , faire perdre la tête
tragirar
<title type="display">tragirar</title>
Body
-
- tragirar
INFINITIU
-
- tragirant
GERUNDI
-
- tragirat
- tragirada
- tragirats
- tragirades
PARTICIPI
-
-
- tragiro
- tragires
- tragira
- tragirem
- tragireu
- tragiren
PRESENT
-
- tragirava
- tragiraves
- tragirava
- tragiràvem
- tragiràveu
- tragiraven
IMPERFET
-
- tragirí
- tragirares
- tragirà
- tragiràrem
- tragiràreu
- tragiraren
PASSAT
-
- tragiraré
- tragiraràs
- tragirarà
- tragirarem
- tragirareu
- tragiraran
FUTUR
-
- tragiraria
- tragiraries
- tragiraria
- tragiraríem
- tragiraríeu
- tragirarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- tragiri
- tragiris
- tragiri
- tragirem
- tragireu
- tragirin
PRESENT
-
- tragirés
- tragiressis
- tragirés
- tragiréssim
- tragiréssiu
- tragiressin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- tragira
- tragiri
- tragirem
- tragireu
- tragirin
IMPERATIU
tragirar
INFINITIU tragirar GERUNDI tragirant PARTICIPI tragirat tragirada tragirats tragirades INDICATIU PRESENT tragiro tragires tragira tragirem tragireu tragiren IMPERFET tragirava tragiraves tragirava tragiràvem tragiràveu tragiraven PASSAT tragirí tragirares tragirà tragiràrem tragiràreu tragiraren FUTUR tragiraré tragiraràs tragirarà tragirarem tragirareu tragiraran CONDICIONAL tragiraria tragiraries tragiraria tragiraríem tragiraríeu tragirarien SUBJUNTIU PRESENT tragiri tragiris tragiri tragirem tragireu tragirin IMPERFET tragirés tragiressis tragirés tragiréssim tragiréssiu tragiressin…
tragirar
<title type="display">tragirar</title>
Pronúncia: tɾəʒiɾá
verb transitiu trastornar.
tragirar
verb transitiu trastornar
tragirar
<title type="display">tragirar</title>
verb transitiu turbare, scombussolare, sconvolgere.
tragirar
verb transitiu turbare, scombussolare, sconvolgere
■
tragirar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tragirar</title>
Accessory
Etimologia: de tra- i girar 1a font: 1932, DFa.
Body
verb
transitiu Afectar (el cos o l’ànim d’una persona, una cosa, un arranjament) traient-lo del seu estat o disposició normals, habituals. Aquell fet terrible tragirà els sentiments de la població.
■
tragirar
verb transitiu Afectar el cos o l’ànim d’una persona, una cosa, un arranjament traient-lo del seu estat o disposició normals, habituals Aquell fet terrible tragirà els sentiments de la població
tragirar
<title type="display">tragirar</title>
verb Afectar una persona o una cosa traient-la del seu estat o disposició normal o habitual. Quan una persona embogeix, se li tragira el cervell. Si fas un viatge a l'estranger, segurament hauràs de tragirar els teus horaris de dinar i de sopar.
tragirar
verb Afectar una persona o una cosa traient-la del seu estat o disposició normal o habitual Quan una persona embogeix, se li tragira el cervell Si fas un viatge a l'estranger, segurament hauràs de tragirar els teus horaris de dinar i de sopar