Es mostren 594823 resultats

traïció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">traïció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_ï_ci_ó
Etimologia: del ll. traditio, -ōnis ‘lliurament’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Violació de la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa. Culpable de traïció envers els seus conciutadans. Fer traïció a la fe jurada.
    2. alta traïció dret constitucional i dret militar Nom donat a diverses figures delictives, previstes en el codi militar i en el dret constitucional, que tenen la característica comuna de violació del deure de fidelitat a la pàtria.
  1. a traïció locució adverbial Amb traïdoria, mancant a la lleialtat.

traïció

traïció


<title type="display">traïció</title>

Pronúncia: tɾəisió
    femení
  1. trahison.
  2. a traïció traîtreusement (par trahison, en traître).
  3. crim d'alta traïció dret crime de haute trahison.
  4. culpable de traïció coupable de trahison.
  5. fer traïció trahir, commettre une trahison.

traïció

traición

traición

traicionar


<title type="display">traicionar</title>

    verb transitiu
  1. trair. Traicionar a la patria, trair la pàtria.
  2. [engañar] trair. Traicionar la confianza de alguien, trair la confiança d'algú.
  3. trair. Aquella exclamación involuntaria le traicionó, aquella exclamació involuntària el va trair.

traicionar

traicionero
-ra

traicionero
-ra

traïda

traïda

traïda

traïda

traïda

traïda

femení [acció de trair] traición.

traïda

traïda

traïda

traída

traída