Es mostren 594844 resultats

trair

trair

verb transitiu també figuradament to betray
Conjugador Català

trair


<title type="display">trair</title>

    1. INFINITIU

    1. trair

    2. GERUNDI

    1. traint

    3. PARTICIPI

    1. traït
    2. traïda
    3. traïts
    4. traïdes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. traeixo
      2. traeixes
      3. traeix
      4. traïm
      5. traïu
      6. traeixen

      2. IMPERFET

      1. traïa
      2. traïes
      3. traïa
      4. traíem
      5. traíeu
      6. traïen

      3. PASSAT

      1. traí
      2. traïres
      3. traí
      4. traírem
      5. traíreu
      6. traïren

      4. FUTUR

      1. trairé
      2. trairàs
      3. trairà
      4. trairem
      5. traireu
      6. trairan

      5. CONDICIONAL

      1. trairia
      2. trairies
      3. trairia
      4. trairíem
      5. trairíeu
      6. trairien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. traeixi
      2. traeixis
      3. traeixi
      4. traïm
      5. traïu
      6. traeixin

      2. IMPERFET

      1. traís
      2. traïssis
      3. traís
      4. traíssim
      5. traíssiu
      6. traïssin

    6. IMPERATIU

    1. traeix
    2. traeixi
    3. traïm
    4. traïu
    5. traeixin

trair

INFINITIU trair GERUNDI traint PARTICIPI traït traïda traïts traïdes INDICATIU PRESENT traeixo traeixes traeix traïm traïu traeixen IMPERFET traïa traïes traïa traíem traíeu traïen PASSAT traí traïres traí traírem traíreu traïren FUTUR trairé trairàs trairà trairem traireu trairan CONDICIONAL trairia trairies trairia trairíem trairíeu trairien SUBJUNTIU PRESENT traeixi traeixis traeixi traïm traïu traeixin IMPERFET traís traïssis traís traíssim traíssiu traïssin IMPERATIU traeix traeixi traïm traïu traeixin
Diccionari Català Alemany

trair


<title type="display">trair</title>

    verb transitiu també figuradament
  1. verraten.
  2. figuradament [jemanden] hintergehen.
    • [Vertrauen] missbrauchen.
  3. trair les esperances d'(algú) jemandes Hoffnungen enttäuschen.
  4. verb reflexiu sich verraten.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trair

verb transitiu també figuradament verraten figuradament jemanden hintergehen • Vertrauen missbrauchen trair les esperances d'algú jemandes Hoffnungen enttäuschen verb reflexiu sich verraten © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

trair

<title type="display">trair</title>

verb transitiu tradire. Trair la dona, tradire la moglie. || tradire, scoprire. Aquella paraula el traí, quella parola lo tradì. || tradire, divulgare. Trair un secret, tradire un secreto.

trair

verb transitiu tradire Trair la dona , tradire la moglie || tradire, scoprire Aquella paraula el traí , quella parola lo tradì || tradire, divulgare Trair un secret , tradire un secreto
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trair


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trair</title>

Partició sil·làbica: tra_ir
Etimologia: del ll. tradĕre ‘lliurar’, comp. de trans ‘més enllà’ i dare ‘donar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb transitiu
    1. Violar la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa, cometre traïció. Trair un amic. Trair la seva pàtria.
    2. per analogia Enganyar fingint bona voluntat. Trair la confiança d’algú.
  2. Revelar un secret, etc., descobrir involuntàriament quelcom que hom voldria dissimular, indicar allò que altrament fora difícil d’endevinar. Aquella exclamació involuntària el va trair. Trair un secret.

■ trair

verb transitiu Violar la fidelitat que hom deu a algú o a alguna cosa, cometre traïció Trair un amic Trair la seva pàtria per analogia Enganyar fingint bona voluntat Trair la confiança d’algú Revelar un secret, etc, descobrir involuntàriament quelcom que hom voldria dissimular, indicar allò que altrament fora difícil d’endevinar Aquella exclamació involuntària el va trair Trair un secret
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

trair

<title type="display">trair</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb Trair algú és enganyar-lo, no complir el que se li havia promès; dir als altres les coses que ha fet o dit. Hi ha persones que traeixen els seus amics o el seu país per diners.

trair

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Trair algú és enganyar-lo, no complir el que se li havia promès dir als altres les coses que ha fet o dit Hi ha persones que traeixen els seus amics o el seu país per diners
Diccionari Català francès

trair


<title type="display">trair</title>

Pronúncia: tɾəí
    verb transitiu
  1. trahir. Trair la pàtria, trahir sa patrie. Trair la confiança d'algú, trahir la confiance de quelqu'un.
  2. [revelar un secret] trahir.
  3. [descobrir involuntàriament quelcom] dévoiler, révéler.

trair

verb transitiu trahir Trair la pàtria , trahir sa patrie Trair la confiança d'algú , trahir la confiance de quelqu'un revelar un secret trahir descobrir involuntàriament quelcom dévoiler , révéler
Conjugador Català

trairar


<title type="display">trairar</title>

    1. INFINITIU

    1. trairar

    2. GERUNDI

    1. trairant

    3. PARTICIPI

    1. trairat
    2. trairada
    3. trairats
    4. trairades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trairo
      2. traires
      3. traira
      4. trairem
      5. traireu
      6. trairen

      2. IMPERFET

      1. trairava
      2. trairaves
      3. trairava
      4. trairàvem
      5. trairàveu
      6. trairaven

      3. PASSAT

      1. trairí
      2. trairares
      3. trairà
      4. trairàrem
      5. trairàreu
      6. trairaren

      4. FUTUR

      1. trairaré
      2. trairaràs
      3. trairarà
      4. trairarem
      5. trairareu
      6. trairaran

      5. CONDICIONAL

      1. trairaria
      2. trairaries
      3. trairaria
      4. trairaríem
      5. trairaríeu
      6. trairarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trairi
      2. trairis
      3. trairi
      4. trairem
      5. traireu
      6. trairin

      2. IMPERFET

      1. trairés
      2. trairessis
      3. trairés
      4. trairéssim
      5. trairéssiu
      6. trairessin

    6. IMPERATIU

    1. traira
    2. trairi
    3. trairem
    4. traireu
    5. trairin

trairar

INFINITIU trairar GERUNDI trairant PARTICIPI trairat trairada trairats trairades INDICATIU PRESENT trairo traires traira trairem traireu trairen IMPERFET trairava trairaves trairava trairàvem trairàveu trairaven PASSAT trairí trairares trairà trairàrem trairàreu trairaren FUTUR trairaré trairaràs trairarà trairarem trairareu trairaran CONDICIONAL trairaria trairaries trairaria trairaríem trairaríeu trairarien SUBJUNTIU PRESENT trairi trairis trairi trairem traireu trairin IMPERFET trairés trairessis trairés trairéssim trairéssiu trairessin IMPERATIU traira trairi trairem traireu trairin
Diccionari Català Castellà

trairar

trairar

verb transitiu pesca fisgar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trairar

■ trairar

verb transitiu pesca Pescar amb traire
Informació complementària
Traducció