Es mostren 594844 resultats

■ tramoia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tramoia</title>

Partició sil·làbica: tra_mo_ia
Etimologia: del cast. tramoya, i aquest, del mateix origen que el cat. tremuja 1a font: 1637
    femení
  1. teatre Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes especials, etc.
  2. Ficció o embolic tramat amb engany.

■ tramoia

femení teatre Mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoració, els efectes especials, etc Ficció o embolic tramat amb engany
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

tramoista

tramoista

masculí i femení teatre scene shifter
Diccionari Català francès

tramoista

tramoista

masculí i femení teatre machiniste m
Diccionari Català Castellà

tramoista

tramoista

masculí i femení teatre tramoyista
Diccionari Català Alemany

tramoista

tramoista

masculí i femení teatre Maschinistin f • Bühnenarbeiterin m f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tramoista

■ tramoista

masculí i femení teatre Persona que construeix o dirigeix les tramoies d’un teatre
Traducció
Diccionari Català Italià

tramoista

tramoista

masculí i femení teat macchinista
DIDAC Diccionari escolar

tramoista

tramoista

nom masculí i femení Un o una tramoista és la persona que construeix o dirigeix la tramoia d'un teatre
Diccionari Castellà Català

tramojo

tramojo

masculí para atar mieses vencill americanisme trangallo trava f
Diccionari der aranés

tramontana

<title type="display">tramontana </title>

    nòm f Vent que bohe deth Nòrd e qu’acostume a èster plan fòrt e hered.

    Català: tramuntana


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tramontana

nòm f Vent que bohe deth Nòrd e qu’acostume a èster plan fòrt e hered Català tramuntana © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana