Es mostren 594823 resultats

transcendentalment

transcendentalment

adverbi de façon transcendantale
Diccionari der aranés

transcendentau

<title type="display">transcendentau </title>

    adj m f Qu’a ua grana importància pes conseqüéncies que pòt comportar.

    Català: transcendental


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

transcendentau

adj m f Qu’a ua grana importància pes conseqüéncies que pòt comportar Català transcendental © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

transcendente

transcendente

adjectiu trascendente
Diccionari Castellà Català

transcender

transcender

verb intransitiu filosofia trascender
Diccionari Francès Català

transcender


<title type="display">transcender</title>

Pronúncia: tʀɑ̃sɑ̃de
    verb transitiu
  1. transcendir.
    2. verb intransitiu
  2. familiarment ésser superior a tothom, superar tothom.
    3. verb pronominal
  3. superar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

transcender

verb transitiu transcendir verb intransitiu familiarment ésser superior a tothom, superar tothom verb pronominal superar-se © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

transcendir


<title type="display">transcendir</title>

    verb transitiu
  1. überschreiten.
  2. filosofia transzendieren.
    3. verb intransitiu
  3. durchdringen, bekannt werden.
  4. übergreifen (a auf ac).
  5. sich auswirken (a auf ac).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

transcendir

verb transitiu überschreiten filosofia transzendieren verb intransitiu durchdringen, bekannt werden übergreifen a auf ac sich auswirken a auf ac © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

transcendir

transcendir

v tr → ultrapassar v intr → repercutir , saber -se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

transcendir

transcendir

    verb transitiu
  1. [ultrapassar] trascender (o transcender).
    2. verb intransitiu
  2. [divulgar-se] trascender (o transcender).

transcendir

verb transitiu ultrapassar trascender o transcender verb intransitiu divulgar-se trascender o transcender
Conjugador Català

transcendir


<title type="display">transcendir</title>

    1. INFINITIU

    1. transcendir

    2. GERUNDI

    1. transcendint

    3. PARTICIPI

    1. transcendit
    2. transcendida
    3. transcendits
    4. transcendides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. transcendeixo
      2. transcendeixes
      3. transcendeix
      4. transcendim
      5. transcendiu
      6. transcendeixen

      2. IMPERFET

      1. transcendia
      2. transcendies
      3. transcendia
      4. transcendíem
      5. transcendíeu
      6. transcendien

      3. PASSAT

      1. transcendí
      2. transcendires
      3. transcendí
      4. transcendírem
      5. transcendíreu
      6. transcendiren

      4. FUTUR

      1. transcendiré
      2. transcendiràs
      3. transcendirà
      4. transcendirem
      5. transcendireu
      6. transcendiran

      5. CONDICIONAL

      1. transcendiria
      2. transcendiries
      3. transcendiria
      4. transcendiríem
      5. transcendiríeu
      6. transcendirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. transcendeixi
      2. transcendeixis
      3. transcendeixi
      4. transcendim
      5. transcendiu
      6. transcendeixin

      2. IMPERFET

      1. transcendís
      2. transcendissis
      3. transcendís
      4. transcendíssim
      5. transcendíssiu
      6. transcendissin

    6. IMPERATIU

    1. transcendeix
    2. transcendeixi
    3. transcendim
    4. transcendiu
    5. transcendeixin

transcendir

INFINITIU transcendir GERUNDI transcendint PARTICIPI transcendit transcendida transcendits transcendides INDICATIU PRESENT transcendeixo transcendeixes transcendeix transcendim transcendiu transcendeixen IMPERFET transcendia transcendies transcendia transcendíem transcendíeu transcendien PASSAT transcendí transcendires transcendí transcendírem transcendíreu transcendiren FUTUR transcendiré transcendiràs transcendirà transcendirem transcendireu transcendiran CONDICIONAL transcendiria transcendiries transcendiria transcendiríem transcendiríeu transcendirien SUBJUNTIU PRESENT transcendeixi…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transcendir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transcendir</title>

Etimologia: del ll. transcendĕre, íd.
    verb
  1. transitiu Ultrapassar.
  2. intransitiu Una cosa que es produeix en un medi determinat arribar a tenir conseqüències en un altre medi. Era un problema local, però ha agafat unes dimensions tan grans que ha transcendit a altres instàncies.

■ transcendir

verb transitiu Ultrapassar intransitiu Una cosa que es produeix en un medi determinat arribar a tenir conseqüències en un altre medi Era un problema local, però ha agafat unes dimensions tan grans que ha transcendit a altres instàncies
Informació complementària
Traducció