Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

transcórrer

<title type="display">transcórrer</title>

Pronúncia: tɾənskórə

verb intransitiu

to pass, go by, elapse.
van transcórrer 2 anys 2 years went by.

transcórrer

verb intransitiu to pass , go by , elapse van transcórrer 2 anys 2 years went by

transcórrer

<title type="display">transcórrer</title>

verb intransitiu [el temps] trascorrere, passare.

transcórrer

verb intransitiu el temps trascorrere, passare

transcórrer

<title type="display">transcórrer</title>

verb El temps, els dies, la vida d'una persona, etc., transcorren quan passen. Durant les vacances, sembla que els dies i les hores transcorrin molt de pressa, de seguida s'acaben.

transcórrer

verb El temps, els dies, la vida d'una persona, etc, transcorren quan passen Durant les vacances, sembla que els dies i les hores transcorrin molt de pressa, de seguida s'acaben

transcórrer

<title type="display">transcórrer</title>

verb intransitiu ver-gehen, -streichen.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

transcórrer

verb intransitiu ver-gehen, -streichen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ transcórrer

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transcórrer</title>

Etimologia: del ll. transcurrĕre, íd. 1a font: c. 1900

verb intransitiu Passar, dit especialment del temps de la vida d’algú, d’una festa, etc. Han transcorregut molts dies, de llavors ençà.

■ transcórrer

verb intransitiu Passar, dit especialment del temps de la vida d’algú, d’una festa, etc Han transcorregut molts dies, de llavors ençà

transcórrer

<title type="display">transcórrer</title>

Pronúncia: tɾənskórə

verb intransitiu [el temps] s'écouler pron, passer, se dérouler pron.

transcórrer

verb intransitiu el temps s'écouler pron , passer , se dérouler pron

transcors

<title type="display">transcors </title>

nòm m

Català:

transcors

nòm m Hèt de passar eth temps o ua activitat Català transcurs © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana