Es mostren 594844 resultats

transigir

transigir

cedir condescendir contemporitzar acomodar-se ajupir-se a accedir consentir fer concessions © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

transigir

transigir

verb intransitiu transigir
Diccionari Català Italià

transigir

transigir

verb intransitiu transigere
Diccionari Català Anglès

transigir


<title type="display">transigir</title>

Pronúncia: tɾənziʒí
    verb intransitiu
  1. to compromise (amb with \ en quant a on, about).
  2. to give way, yield, make concessions.
  3. transigir a + infinitiu to agree to + infinitiu.

transigir

verb intransitiu to compromise amb with \ en quant a on, about to give way , yield , make concessions transigir a + infinitiu to agree to + infinitiu
Diccionari Català Alemany

transigir

transigir

verb intransitiu nachgeben sich vergleichen, einen Vergleich schließen amb mit © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

transigir

transigir

verb intransitiu i transitiu transigir
DIDAC Diccionari escolar

transigir

<title type="display">transigir</title>

verb Una persona transigeix quan accepta o deixa fer una cosa que no li agrada per arribar a un acord o a una solució, o per aconseguir alguna cosa més important.
intransigència, intransigent, transigència, transigent

transigir

verb Una persona transigeix quan accepta o deixa fer una cosa que no li agrada per arribar a un acord o a una solució, o per aconseguir alguna cosa més important intransigència , intransigent , transigència , transigent
Diccionari Català francès

transigir

transigir

verb intransitiu transiger
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ transigir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transigir</title>

Etimologia: del ll. transigĕre, íd. 1a font: 1584
    verb intransitiu
  1. Consentir, en bé de la concòrdia, en allò que hom no creu raonable o veritable.
  2. Fer concessions en allò que és objecte de litigi, de contesa, etc., a fi d’arribar a un acord, acceptant en part allò que hom no considera just, per a evitar d’entrar en judici. No transigirà mai en la qüestió del repartiment de béns. L’amo no transigeix amb l’incompliment de l’horari.

■ transigir

verb intransitiu Consentir, en bé de la concòrdia, en allò que hom no creu raonable o veritable Fer concessions en allò que és objecte de litigi, de contesa, etc, a fi d’arribar a un acord, acceptant en part allò que hom no considera just, per a evitar d’entrar en judici No transigirà mai en la qüestió del repartiment de béns L’amo no transigeix amb l’incompliment de l’horari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

transil·luminació

transil·luminació

femení diagnosi Illuminació, per transparència, d’una cavitat