Es mostren 594823 resultats

transitif
-ive

transitif
-ive

transition


<title type="display">transition</title>

Pronúncia: tʀɑ̃zisjɔ̃
femení transició. Un gouvernement de transition, un govern de transició.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

transition

transition

transition

transitional

transitional

transitiu

transitiu

transitiu
-iva

transitiu
-iva

transitiu
-iva

transitiu
-iva

transitiu
| transitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">transitiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tran_si_tiu
Etimologia: del ll. transitīvus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    adjectiu
  1. Que passa o es transfereix de l’un a l’altre.
  2. filosofia Que obra més enllà de si mateix, transcendent.
  3. gramàtica
    1. Dit d’un verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe.
    2. Propi d’un verb transitiu. L’ús transitiu del verb “dimitir”.
    3. Dit d’una oració que té un verb transitiu o un d’usat com a tal.
  4. relació transitiva àlgebra Relació R en un conjunt A tal, que si a i b són relacionats per R (a R b) i b, c també ho són (b R c), aleshores entre a i c també hi ha la mateixa relació.

transitiu
| transitiva

transitiu
-iva

transitiu
-iva

transitiu

<title type="display">transitiu</title>

adjectiu Un verb és transitiu quan porta o pot portar complement directe, com transportar i estimar: Transporta pomes al mercat. Estimava la seva mare. Les oracions que porten un verb transitiu són transitives, com Li tocava la cara.

transitiu