trapeig Accessory Partició sil·làbica: tra_peig Etimologia: deriv. de l’ant. trepejar, d’origen onomatopeic com trapa, expressiu del so de trepitjar o picar de peus, que prengué el sentit nàutic de la remor de les onades Body masculí Tràngol, mar moguda.
trapèla Body nòm f Trapa petita.Català: trapeta© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
trapella masculí i femení Schelm(in) m (f). Gauner(in) m (f). Spitz-bube m, -bübin f. [Kind] auch Lausbub, Racker, Schlingel m. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat