Es mostren 594827 resultats

traucar

traucar

traucar

traucar

trauen


<title type="display">trauen</title>

    verb transitiu [-te, hat ge-t]
  1. casar, ecl a. beneir el matrimoni, donar la benedicció nupcial.
  2. s. trauen lassen casar-se, contreure matrimoni.
  3. verb intransitiu confiar (j-m, auf [+ac] etw en alg, en u/c), (re)fiar-se d’alg (d’u/c).
  4. s-n Augen (Ohren) nicht trauen no donar crèdit als seus ulls (a les seves orelles).
  5. s. trauen atrevir-se a.
  6. gosar, arriscar-se a [+ inf].



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

trauen

trauer
| trauera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trauer</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tra_uer
Etimologia: de trau
Body
  1. masculí i femení oficis manuals Persona que es dedica a fer traus a les peces de vestir. Feia de trauera per a un sastre famós.
  2. masculí confecció Instrument per a fer traus a la roba de vestir.

trauer
| trauera

Trauer


<title type="display">Trauer</title>

    femení singular
  1. tristesa, tristor, aflicció (sovint per un mort).
  2. dol m.
  3. Trauer tragen portar dol (rigorós).
  4. in Trauer sein estar de dol.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Trauer

trauer
-a

trauer
-a

trauer
-a


<title type="display">trauer</title>

Pronúncia: tɾəwé
    masculí i femení
  1. [persona que fa traus] ouvrier -ère qui fait des boutonnières.
  2. masculí
  3. [instrument] instrument servant à faire des boutonnières.

trauer
-a

trauer
-a

trauer

    masculí i femení
  1. [persona que fa traus] ojalador -ra, ojalera f, ojaladera f p fr.
  2. masculí
  3. [instrument] ojalador.

trauer
-a

trauèra

<title type="display">trauèra </title>

Body
    nòm f Utís entà hèr horats a pèces de husta, de metau, etc.

    Català: triba, barrina, trepant


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trauèra

trauera

trauera