Es mostren 594823 resultats

trencalòs

<title type="display">trencalòs</title>

nom masculí Un trencalòs és un ocell gros i fort, de la mateixa família del voltor i del milà. És de color castany fosc i té el bec corbat i fort com els rapinyaires. S'alimenta dels ossos dels animals morts. Per trencar els ossos els deixa caure des d'una gran altura.

trencalòs

trencalòs

trencalòs

trencalòs

trencalòs

trencalòs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencalòs</title>

Accessory
Etimologia: de trencar i l’os 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
masculí [plural trencalossos] ornitologia Ocell de la família dels vultúrids (Gypaëtus barbatus), de color blanc rogenc al cap, amb una ratlla negra des de cada ull fins al bec, que s’alimenta de carronya, especialment pell i ossos.

trencalòs

trencament


<title type="display">trencament</title>

trencadura
trencat o fractura (→)
fracció o fraccionament, acció de rompre o trencar en parts.
trencadissa, acció múltiple de trencar.
trenca, íd. El vent ha fet una gran trenca d'arbres.
trencada, acció de trencar-se una o més coses.
trinquis, en la loc. fer trinquis.
fragmentació
esbocinament (→)
esclafada o esclofollada (de nous, ametlles, etc.)
falla, trencament en els estrats d'un terreny.
ruptura o rompiment
Compareu: destrossa, escarxall, estropell


© Manuel Franquesa

trencament

trencament


<title type="display">trencament</title>

    masculí
  1. [físic] rotura f. Trencament de vidres, rotura de cristales.
  2. [moral, etc] ruptura f, rompimiento. El trencament de les nostres relacions, la ruptura de nuestras relaciones.
  3. [de fruits secs] cascadura f, quebrantamiento.
  4. [d'una llei] quebrantamiento, transgresión f, violación f.
  5. trencament de condemna dret quebrantamiento de condena.
  6. trencament de forma dret quebrantamiento de forma.

trencament

trencament


<title type="display">trencament</title>

Pronúncia: tɾəŋkəmén
    masculí
  1. [acció de trencar] breaking, smashing, shattering.
  2. breaching.
  3. snapping.
  4. trencament de relacions breaking-off of relations.
  5. trencament d’hostilitats ciències militars etc. outbreak of hostilities.
  6. dret breaking.

trencament

trencament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencament</title>

Accessory
Etimologia: de trencar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. Acció de trencar.
    1. dret Transgressió. Trencament de llei.
    2. trencament de condemna dret i dret penal Incompliment d’una condemna imposada per sentència ferma.
    3. trencament de domicili dret penal Violació de domicili.
    4. trencament de forma dret i dret processal Violació o omissió voluntària de les garanties substancials en un procediment.
  2. trencament d’aprests indústria tèxtil Operació d’acabament que té per missió fer desaparèixer el tacte encarcarat d’un teixit excessivament aprestat.

trencament

trencament

<title type="display">trencament</title>

masculí rompimento, rottura f. Trencament de vidres, rottura di vetri. || rottura f. El trencament de les seves relacions, la rottura dei loro rapporti. || [d'una llei] trasgressione f, violazione f.

trencament

trencament

trencament