trepidar
Pronúncia: tɾəpiðá
verb intransitiu trépider, trembler.
Es mostren 594815 resultats
trepidation
trepidation
-
noun
- trepidació, inquietud.
- Medicine tremolor.
- vibració, oscil·lació.
trepidation
noun trepidació , inquietud Medicine tremolor vibració , oscillació
trépidation
trépidation
Pronúncia: tʀepidasjɔ̃
femení pròpiament i figuradament medicina trepidació.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
trépidation
femení pròpiament i figuradament medicina trepidació © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
trépied
trépied
Pronúncia: tʀepje
-
masculí
- [support] trespeus.
- [d’un appareil de photographie] trípode, trespeus.
- [siège] tamboret, trípode.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
trépied
masculí support trespeus d’un appareil de photographie trípode, trespeus siège tamboret, trípode © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
trepig
trepig
- peuades o petjades
- Acció de trepitjar una matèria.
calcigada
pisada
fonyada (en certes contrades), acció de fonyar o trepitjar raïms.
© Manuel Franquesa
trepig
peuades o petjades Acció de trepitjar una matèria calcigada pisada fonyada en certes contrades, acció de fonyar o trepitjar raïms © Manuel Franquesa
trepig
trepig
-
masculí
- pisoteo. Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa, con el pisoteo de la gente, la pista se estropea muy deprisa.
- [soroll] pisadas f pl. Sento trepig, oigo pisadas.
- [dels raïms, etc] pisa f.
trepig
masculí pisoteo Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa , con el pisoteo de la gente, la pista se estropea muy deprisa soroll pisadas f pl Sento trepig , oigo pisadas dels raïms, etc pisa f
■
trepig
trepig
Accessory
Etimologia: de trepitjar 1a font: c. 1490
Body
-
[plural trepigs o trepitjos]
masculí
-
- Acció de trepitjar a terra caminant;
- l’efecte. Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa.
- Soroll que hom fa en caminar. Algú passa pel caminal: sento trepig.
- terreny de bon (o de mal) trepig Que fa de bon (o de mal) caminar.
- Acció de trepitjar una matèria. El trepig dels raïms.
■
trepig
plural trepigs o trepitjos masculí Acció de trepitjar a terra caminant l’efecte Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa Soroll que hom fa en caminar Algú passa pel caminal sento trepig terreny de bon o de mal trepig Que fa de bon o de mal caminar Acció de trepitjar una matèria El trepig dels raïms
