Es mostren 594823 resultats

■ tretzè
| tretzena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tretzè</title>

Etimologia: de tretze
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 13è 13a] Que, en una sèrie, en té dotze davant seu, el que fa tretze. És el tretzè de classe.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en tretze parts iguals. Som tretze; per tant, a cadascú ens ha de tocar una tretzena part.
    2. masculí Un tretzè, 1/13. Dotze tretzens, 12/13.
  3. masculí història Membre d’un consell o junta format per tretze persones.
  4. femení Conjunt de tretze objectes de la mateixa mena. Hi devia haver una tretzena de persones.

■ tretzè
| tretzena

adjectiu i masculí i femení símbol 13è 13a Que, en una sèrie, en té dotze davant seu, el que fa tretze És el tretzè de classe adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en tretze parts iguals Som tretze per tant, a cadascú ens ha de tocar una tretzena part masculí Un tretzè, 1/13 Dotze tretzens, 12/13 masculí història Membre d’un consell o junta format per tretze persones femení Conjunt de tretze objectes de la mateixa mena Hi devia haver una tretzena de persones
Traducció
Diccionari Català Castellà

tretzè
-ena

tretzè

    adjectiu i masculí i femení
  1. [ordinal] decimotercero -ra, decimotercio -cia, treceno -na (o tredécimo -ma) p fr, trece. És el tretzè de la classe, es el decimotercero de la clase.
    2. adjectiu i masculí
  2. [partitiu] treceavo -va. Una tretzena part, una treceava parte.
    3. femení
  3. [conjunt de tretze] trece. Hi devia haver una tretzena de persones, debía haber unas trece personas.
    4. masculí
  4. història [d'un consell] trece.

tretzè
-ena

adjectiu i masculí i femení ordinal decimotercero -ra , decimotercio -cia , treceno -na o tredécimo -ma p fr , trece És el tretzè de la classe , es el decimotercero de la clase adjectiu i masculí partitiu treceavo -va Una tretzena part , una treceava parte femení conjunt de tretze trece Hi devia haver una tretzena de persones , debía haber unas trece personas masculí història d'un consell trece
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tretze


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tretze</title>

Etimologia: del ll. trēdĕcim, íd., comp. de tres i decem ‘deu’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dotze més un. Ésser tretze a taula.
  2. adjectiu i masculí i femení El que fa tretze; tretzè. Alfons tretze. El capítol tretze.
  3. [plural tretzes] masculí
    1. El nombre tretze, 13. El tretze de febrer cau en dijous. Tots els tretzes de l’any.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre tretze. Viu al tretze del carrer de Provença.
  4. masculí i femení Els tretze darrers.
  5. les tretze La tretzena hora després de les dotze de la nit; la una del migdia.
  6. tretze són tretze locució adverbial Porfidiosament. Ella, tretze són tretze, insistia en allò mateix.

■ tretze

adjectiu Dotze més un Ésser tretze a taula adjectiu i masculí i femení El que fa tretze tretzè Alfons tretze El capítol tretze plural tretzes masculí El nombre tretze, 13 El tretze de febrer cau en dijous Tots els tretzes de l’any per extensió Cosa designada amb el nombre tretze Viu al tretze del carrer de Provença masculí i femení Els tretze darrers les tretze La tretzena hora després de les dotze de la nit la una del migdia tretze són tretze locució adverbial Porfidiosament Ella, tretze són tretze, insistia en allò mateix
Traducció
Diccionari Català Alemany

tretzena

tretzena

femení nom collectiu etwa dreizehn Per a l'ús, vegeu vuitena © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

treu

treu

masculí mar trevero
Diccionari Català Castellà

treu

treu

masculí marina, marítim vela treo
Diccionari Alemany Català

treu


<title type="display">treu</title>

    adjectiu [-er, am -(e)sten]
  1. fidel, lleial.
  2. figurat exacte.
  3. zu treuen Händen en bones mans, en mans lleials.
  4. e-e treue Seele una bona persona (un xic ingènua).
  5. treu ergeben (Freund) lleial.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

treu

adjectiu -er, am -esten fidel, lleial figurat exacte zu treuen Händen en bones mans, en mans lleials e-e treue Seele una bona persona un xic ingènua treu ergeben Freund lleial © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català francès

treu

treu

masculí marina, marítim tréou
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treu</title>

Partició sil·làbica: treu
Etimologia: probablement del fr. ant. tref, íd. i ‘tenda de campanya’, d’origen incert, potser ll. trabs ‘biga, pal’ 1a font: 1331
masculí marina, marítim Vela quadra o rodona que en mal temps amb vent fort de popa hom lliga entre el trinquet d’una embarcació de vela i les dues bordes.

■ treu

masculí marina, marítim Vela quadra o rodona que en mal temps amb vent fort de popa hom lliga entre el trinquet d’una embarcació de vela i les dues bordes
Traducció
Diccionari Alemany Català

Treubruch

Treubruch

masculí deslleialtat f , infidelitat f perfídia f , traïció f © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU