Es mostren 594823 resultats

tribu

tribu

femení tribu biologia tribu
Diccionari Català Castellà

tribu

tribu

femení tribu biologia tribu
Diccionari Català Castellà

tribú

tribú

masculí història tribuno Tribú de la plebs , tribuno de la plebe orador tribuno
Diccionari Francès Català

tribu


<title type="display">tribu</title>

Pronúncia: tʀiby
femení pròpiament i figuradament tribu. Une tribu nomade, una tribu nòmada.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tribu

femení pròpiament i figuradament tribu Une tribu nomade , una tribu nòmada © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

tribu


<title type="display">tribu</title>

cabila (de l'Àfrica del Nord)
horda, tribu nòmada. Les hordes de gitanos envaïren Europa el s. XIII.
clan
branca (fig.), mot usat pels jueus catalans per a traduir l'expressió bíblica de la tribu de. Jueu de l'aljama de Barcelona, de la branca de Leví.


© Manuel Franquesa

tribu

cabila de l'Àfrica del Nord horda , tribu nòmada Les hordes de gitanos envaïren Europa el s XIII clan branca fig, mot usat pels jueus catalans per a traduir l'expressió bíblica de la tribu de Jueu de l'aljama de Barcelona , de la branca de Leví © Manuel Franquesa
Diccionari Català francès

tribu

tribu

femení història i dret tribu biologia tribu
Diccionari Català Alemany

tribú

tribú

masculí història Tribun m tribú de la plebs militar Volks-Militär-tribun m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tribu</title>

Etimologia: del ll. tribus, -us ‘divisió tradicional del poble romà’ 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. història
    1. A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori.
    2. A l’antic Israel, cadascun dels grups en què es concretava l’organització politicosocial dels hebreus abans de la monarquia.
  2. etnologia i sociologia Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
  3. àlgebra Família de subconjunts d’un conjunt Ω que té les tres propietats següents: per a tot element de la família, el seu complementari també hi pertany; per a tota successió (An)n∈ℕ d’elements de la família, ∪An també hi pertany; i el conjunt Ω pertany a la família.
  4. biologia Categoria taxonòmica compresa entre la subfamília i el gènere.

■ tribu

femení història A l’antiga Roma, cadascuna de les fraccions en què era dividit el territori A l’antic Israel, cadascun dels grups en què es concretava l’organització politicosocial dels hebreus abans de la monarquia etnologia i sociologia Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap àlgebra Família de subconjunts d’un conjunt Ω que té les tres propietats següents per a tot element de la família, el seu complementari també hi pertany per a tota successió A n n ∈ℕ…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tribú


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tribú</title>

Etimologia: del ll. tribūnus, íd. der. de tribus ‘tribu’
    masculí
  1. història
    1. A la Roma antiga, primitiu representant d’una de les tres tribus.
    2. Nom de certs oficials o funcionaris romans. Tribú militar. Tribú de la plebs.
    3. A l’època medieval, membre d’una magistratura romana creada després de la revolta de Cola di Rienzo i legalitzada pel papa.
    4. A la França napoleònica, membre d’una assemblea política creada el 1799 per a la discussió dels projectes de llei i l’exercici d’un poder moderat davant els altres òrgans constitucionals.
  2. Orador polític, especialment popular.

■ tribú

masculí història A la Roma antiga, primitiu representant d’una de les tres tribus Nom de certs oficials o funcionaris romans Tribú militar Tribú de la plebs A l’època medieval, membre d’una magistratura romana creada després de la revolta de Cola di Rienzo i legalitzada pel papa A la França napoleònica, membre d’una assemblea política creada el 1799 per a la discussió dels projectes de llei i l’exercici d’un poder moderat davant els altres òrgans constitucionals Orador polític, especialment popular
Traducció
Diccionari Català Alemany

tribu

tribu

femení Volksstamm m història i biologia Tribus f literàriament i irònicament Sippe f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat