Es mostren 594823 resultats

trimembre

trimembre

trimembre

trimembre

trimembre

trimembre

trímer

trímer

trímer
-a

trímer

    adjectiu
  1. trímero -ra.
  2. masculí
  3. química trímero.

trímer
-a

trimer


<title type="display">trimer</title>

Pronúncia: tʀime
verb intransitiu familiarment [travailler] pencar, trescar, sirgar.
• [s’efforcer] escarrassar-se pron, calquejar, matar-se pron.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

trimer

trímer
| trímera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trímer</title>

Accessory
Etimologia: formació culta analògica sobre la base de dímer
Body
  1. adjectiu
    1. Que consta de tres parts o peces.
    2. entomologia Dit dels insectes que presenten tres artells en tots els tarsos.
  2. masculí química orgànica Nom que hom dona als oligòmers constituïts per tres molècules d’un monòmer.

trímer
| trímera

trímer
-a

trímer
-a

trimère

trimère

Trimester

Trimester