Cerca Diccionari | diccionari.cat

verb intransitiu familiarment [travailler] pencar, trescar, sirgar.
• [s’efforcer] escarrassar-se pron, calquejar, matar-se pron.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

trimer

verb intransitiu familiarment travailler pencar, trescar, sirgar • s’efforcer escarrassar-se pron , calquejar, matar-se pron © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

■ trímer

| trímera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trímer</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base de dímer

adjectiu
1. Que consta de tres parts o peces.
2. entomologia Dit dels insectes que presenten tres artells en tots els tarsos.
masculí química orgànica Nom que hom dona als oligòmers constituïts per tres molècules d’un monòmer.

■ trímer

| trímera

adjectiu Que consta de tres parts o peces entomologia Dit dels insectes que presenten tres artells en tots els tarsos masculí química orgànica Nom que hom dona als oligòmers constituïts per tres molècules d’un monòmer

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

trimballement [ou trimbalement]

trimballer [ou trimbaler]

trimembre

trimembre

■ trimembre

trimembre

trímer

trímer -a

trímer -a

trimer

■ trímer | trímera

■ trímer | trímera

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

trímer

-a

trímer

-a

■ trímer

| trímera

■ trímer

| trímera

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia