Es mostren 594823 resultats

trinca

<title type="display">trinca </title>

    nòm f Arnés semblant ara aishada, de huelha mès longa qu’ampla.

    Català: aixadell m; càvec m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trinca

nòm f Arnés semblant ara aishada, de huelha mès longa qu’ampla Català aixadell m càvec m © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

trinca

trinca

    femení
  1. marina, marítim trinca.
  2. [conjunt de tres coses] trinca.
  3. [grup de tres candidats en unes oposicions] trinca.
  4. nou de trinca figuradament i familiarment [acabat d'estrenar] flamante.

trinca

femení marina, marítim trinca conjunt de tres coses trinca grup de tres candidats en unes oposicions trinca nou de trinca figuradament i familiarment acabat d'estrenar flamante
Diccionari Català Anglès

trinca

trinca

femení nàutica lash group of three , set of three , threesome nou de trinca figuradament brand-new
Diccionari Castellà Català

trinca

trinca

femení reunión de tres personas o cosas trinca grupo de tres candidatos en una oposición trinca marina, marítim ligadura trinca
Diccionari Català Italià

trinca

trinca

femení mar trinca || conjunt de tres coses triade || grup de tres candidats terna || nou de trinca fig nuovo di trinca
Diccionari Català Alemany

trinca


<title type="display">trinca</title>

    femení
  1. nàutica Seil, Band n, Strick m.
  2. Dreiergruppe f.
  3. especialment esport Dreiermannschaft f.
  4. figuradament nou de trinca funkelnagelneu.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trinca

femení nàutica Seil, Band n , Strick m Dreiergruppe f especialment esport Dreiermannschaft f figuradament nou de trinca funkelnagelneu © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

trinca

<title type="display">trinca</title>

    nom femení
  1. Una trinca és un conjunt de tres coses o de tres persones de la mateixa classe. Si en un joc de cartes tenim tres asos, tenim una trinca d'asos.
  2. Una cosa és nova de trinca si és molt nova, acabada d'estrenar. Quan unes sabates són noves de trinca, estan netes i brillants. Un cotxe nou de trinca va molt fi.

trinca

nom femení Una trinca és un conjunt de tres coses o de tres persones de la mateixa classe Si en un joc de cartes tenim tres asos, tenim una trinca d'asos Una cosa és nova de trinca si és molt nova, acabada d'estrenar Quan unes sabates són noves de trinca, estan netes i brillants Un cotxe nou de trinca va molt fi
Diccionari Català francès

trinca


<title type="display">trinca</title>

Pronúncia: tɾíŋkə
    femení
  1. marina, marítim liure, nœud m.
  2. [conjunt de tres coses] trio m.
  3. [grup de tres candidats] groupe de trois candidats dans un concours.
  4. nou de trinca familiarment [flamant] flambant neuf inv, flambant neuf (neuve) inv.

trinca

femení marina, marítim liure , nœud m conjunt de tres coses trio m grup de tres candidats groupe de trois candidats dans un concours nou de trinca familiarment flamant flambant neuf inv , flambant neuf neuve inv
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de significar una corda passà a designar un ‘grup de tres en el joc de cartes o en general’ per la idea de ‘lligar’ amb confluència de la idea de trena i del nombre tres 1a font: 1839, DLab.
    femení nàutica
  1. Cap de corda que serveix per a subjectar dues coses o per a amarrar una perxa, una àncora, etc.
  2. Cadena o corda en forma d’anell que, ajustada més o menys a la meitat del bauprès, impedeix que aquest tingui moviment.



    3. Vegeu també:
    trinca3
    trinca2

■ trinca1

femení nàutica Cap de corda que serveix per a subjectar dues coses o per a amarrar una perxa, una àncora, etc Cadena o corda en forma d’anell que, ajustada més o menys a la meitat del bauprès, impedeix que aquest tingui moviment Vegeu també trinca 3 trinca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinca2

■ trinca2

femení Conjunt de tres coses de la mateixa classe especialment Conjunt de tres persones designades per a contendre entre elles en unes oposicions Vegeu també trinca 1 trinca 3
Traducció