Es mostren 594823 resultats

■ trinca3

■ trinca3

Mot emprat en l’expressió nou de trinca locució adjectiva Flamant, acabat d’estrenar Vegeu també trinca 1 trinca 2
Traducció
Diccionari der aranés

trincadura

<title type="display">trincadura </title>

    nòm f Situacion producte dera fractura de quauquarren.

    Català: trencadura, trencament m, fractura


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trincadura

nòm f Situacion producte dera fractura de quauquarren Català trencadura, trencament m , fractura © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari der aranés

trincament

<title type="display">trincament </title>

    nòm m Hèt de trincar o de trincar-se ua causa.

    Català: trencament, ruptura f, fractura f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trincament

nòm m Hèt de trincar o de trincar-se ua causa Català trencament, ruptura f , fractura f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Alemany

trincar


<title type="display">trincar</title>

    verb transitiu nàutica
  1. anknüpfen, befestigen.
  2. festzurren.
  3. anspannen.
  4. anketten.
    5. verb intransitiu regionalment
  5. [beim Trinken] anstoßen, prosten.
  6. trincar a la salut d'(algú) auf jemandes Gesundheit trinken.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trincar

verb transitiu nàutica anknüpfen, befestigen festzurren anspannen anketten verb intransitiu regionalment beim Trinken anstoßen, prosten trincar a la salut d'algú auf jemandes Gesundheit trinken © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari der aranés

trincar

<title type="display">trincar </title>

    v tr Hèr dus o mès tròci d’ua causa en tot pataquejar-la, sarrar-la, etc. En Luishon en diden trencar.

    Català: trencar, rompre


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trincar

v tr Hèr dus o mès tròci d’ua causa en tot pataquejar-la, sarrar-la, etc En Luishon en diden trencar Català trencar, rompre © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

trincar

trincar

→ fixar → brindar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

trincar

trincar

    verb transitiu marina, marítim
  1. trincar.
  2. [tesar] tesar, atesar.
    3. verb intransitiu
  3. marina, marítim ceñir, ir (o navegar) de bolina.
  4. [amb les copes, els gots, etc] brindar, beber. Trinquem a la salut del nostre amic, brindemos por la salud de nuestro amigo.

trincar

verb transitiu marina, marítim trincar tesar tesar , atesar verb intransitiu marina, marítim ceñir , ir o navegar de bolina amb les copes, els gots, etc brindar , beber Trinquem a la salut del nostre amic , brindemos por la salud de nuestro amigo
Diccionari Català Anglès

trincar

trincar

verb transitiu nàutica to lash to tie up , tie firmly verb intransitiu to clink glasses when toasting
Conjugador Català

trincar


<title type="display">trincar</title>

    1. INFINITIU

    1. trincar

    2. GERUNDI

    1. trincant

    3. PARTICIPI

    1. trincat
    2. trincada
    3. trincats
    4. trincades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trinco
      2. trinques
      3. trinca
      4. trinquem
      5. trinqueu
      6. trinquen

      2. IMPERFET

      1. trincava
      2. trincaves
      3. trincava
      4. trincàvem
      5. trincàveu
      6. trincaven

      3. PASSAT

      1. trinquí
      2. trincares
      3. trincà
      4. trincàrem
      5. trincàreu
      6. trincaren

      4. FUTUR

      1. trincaré
      2. trincaràs
      3. trincarà
      4. trincarem
      5. trincareu
      6. trincaran

      5. CONDICIONAL

      1. trincaria
      2. trincaries
      3. trincaria
      4. trincaríem
      5. trincaríeu
      6. trincarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trinqui
      2. trinquis
      3. trinqui
      4. trinquem
      5. trinqueu
      6. trinquin

      2. IMPERFET

      1. trinqués
      2. trinquessis
      3. trinqués
      4. trinquéssim
      5. trinquéssiu
      6. trinquessin

    6. IMPERATIU

    1. trinca
    2. trinqui
    3. trinquem
    4. trinqueu
    5. trinquin

trincar

INFINITIU trincar GERUNDI trincant PARTICIPI trincat trincada trincats trincades INDICATIU PRESENT trinco trinques trinca trinquem trinqueu trinquen IMPERFET trincava trincaves trincava trincàvem trincàveu trincaven PASSAT trinquí trincares trincà trincàrem trincàreu trincaren FUTUR trincaré trincaràs trincarà trincarem trincareu trincaran CONDICIONAL trincaria trincaries trincaria trincaríem trincaríeu trincarien SUBJUNTIU PRESENT trinqui trinquis trinqui trinquem trinqueu trinquin IMPERFET trinqués trinquessis trinqués trinquéssim trinquéssiu trinquessin IMPERATIU trinca trinqui trinquem…
Diccionari Català Italià

trincar

trincar

verb transitiu mar trincare || tesar verb intransitiu navigare o andare di bolina || brindare, fare un brindisi