Es mostren 594823 resultats

trincar

trincar

verb transitiu atar lligar , fermar marina, marítim trincar familiarment apresar enxampar , atrapar familiarment beber trascolar , mamar
Diccionari Català francès

trincar


<title type="display">trincar</title>

Pronúncia: tɾiŋká
    verb transitiu
  1. marina, marítim attacher, serrer.
    • [tesar] raidir, embraquer.
  2. regionalisme trencar.
    3. verb intransitiu
  3. marina, marítim aller à la bouline, naviguer (bouliner) au plus près.
  4. regionalisme brindar.

trincar

verb transitiu marina, marítim attacher , serrer • tesar raidir , embraquer regionalisme trencar verb intransitiu marina, marítim aller à la bouline , naviguer bouliner au plus près regionalisme brindar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trincar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trincar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser del fr. tingler ‘lligar les posts d’una nau’, d’origen escandinau, convertit en tringler per repercussió de líquida, d’on degué passar en portuguès a tringrar, tringar, trincar i d’aquí al cat 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. nàutica Subjectar fortament amb trinques.
    2. Tesar.
  2. intransitiu nàutica Navegar de bolina.



    3. Vegeu també:
    trincar2

■ trincar1

verb transitiu nàutica Subjectar fortament amb trinques Tesar intransitiu nàutica Navegar de bolina Vegeu també trincar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trincar2

■ trincar2

verb intransitiu Bevent amb algú, fer xocar els veires, les copes, etc Trinquem a la salut del nostre amic Vegeu també trincar 1
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

trincat, -ada

<title type="display">trincat, -ada </title>

    adj m f Resultat dera division en dues o mès parts o tròci, o era destruccion en un o mès punts.

    Català: trencat -ada, romput -uda


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trincat, -ada

adj m f Resultat dera division en dues o mès parts o tròci, o era destruccion en un o mès punts Català trencat -ada, romput -uda © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

trincha

trincha

femení poc freqüent de un vestido trinxa
Diccionari der aranés

trincha

<title type="display">trincha </title>

    nòm f
  1. Banda o cinta de cuer, que servís entà tier uns pantalons, ua pelha, etc.
  2. Cinta que servís entà tier es persones enes sètis des coches o avions entà protegir-les des patacs en cas d’accident.
  3. Era part mès estreta deth tronc der òme dejós dera caisha toracica.

    4. Català: 1. cinyell m, cinturó m; 2. cinturó m de seguretat; 3. cintura


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trincha

nòm f Banda o cinta de cuer, que servís entà tier uns pantalons, ua pelha, etc Cinta que servís entà tier es persones enes sètis des coches o avions entà protegir-les des patacs en cas d’accident Era part mès estreta deth tronc der òme dejós dera caisha toracica Català 1 cinyell m , cinturó m 2 cinturó m de seguretat 3 cintura © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

trinchador
-ra

trinchador
-ra

adjectiu i masculí i femení trinxador -a
Diccionari Castellà Català

trinchante

trinchante

adjectiu que trincha trinxador -a masculí utensilio trinxant poc freqüent trinchero trinxant escoda escoda f
Diccionari Castellà Català

trinchar

trinchar

verb transitiu trinxar