Es mostren 594846 resultats

trincar

trincar

verb transitiu nàutica to lash to tie up , tie firmly verb intransitiu to clink glasses when toasting
Conjugador Català

trincar


<title type="display">trincar</title>

    1. INFINITIU

    1. trincar

    2. GERUNDI

    1. trincant

    3. PARTICIPI

    1. trincat
    2. trincada
    3. trincats
    4. trincades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trinco
      2. trinques
      3. trinca
      4. trinquem
      5. trinqueu
      6. trinquen

      2. IMPERFET

      1. trincava
      2. trincaves
      3. trincava
      4. trincàvem
      5. trincàveu
      6. trincaven

      3. PASSAT

      1. trinquí
      2. trincares
      3. trincà
      4. trincàrem
      5. trincàreu
      6. trincaren

      4. FUTUR

      1. trincaré
      2. trincaràs
      3. trincarà
      4. trincarem
      5. trincareu
      6. trincaran

      5. CONDICIONAL

      1. trincaria
      2. trincaries
      3. trincaria
      4. trincaríem
      5. trincaríeu
      6. trincarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trinqui
      2. trinquis
      3. trinqui
      4. trinquem
      5. trinqueu
      6. trinquin

      2. IMPERFET

      1. trinqués
      2. trinquessis
      3. trinqués
      4. trinquéssim
      5. trinquéssiu
      6. trinquessin

    6. IMPERATIU

    1. trinca
    2. trinqui
    3. trinquem
    4. trinqueu
    5. trinquin

trincar

INFINITIU trincar GERUNDI trincant PARTICIPI trincat trincada trincats trincades INDICATIU PRESENT trinco trinques trinca trinquem trinqueu trinquen IMPERFET trincava trincaves trincava trincàvem trincàveu trincaven PASSAT trinquí trincares trincà trincàrem trincàreu trincaren FUTUR trincaré trincaràs trincarà trincarem trincareu trincaran CONDICIONAL trincaria trincaries trincaria trincaríem trincaríeu trincarien SUBJUNTIU PRESENT trinqui trinquis trinqui trinquem trinqueu trinquin IMPERFET trinqués trinquessis trinqués trinquéssim trinquéssiu trinquessin IMPERATIU trinca trinqui trinquem…
Diccionari Català Italià

trincar

trincar

verb transitiu mar trincare || tesar verb intransitiu navigare o andare di bolina || brindare, fare un brindisi
Diccionari Castellà Català

trincar

trincar

verb transitiu atar lligar , fermar marina, marítim trincar familiarment apresar enxampar , atrapar familiarment beber trascolar , mamar
Diccionari Català francès

trincar


<title type="display">trincar</title>

Pronúncia: tɾiŋká
    verb transitiu
  1. marina, marítim attacher, serrer.
    • [tesar] raidir, embraquer.
  2. regionalisme trencar.
    3. verb intransitiu
  3. marina, marítim aller à la bouline, naviguer (bouliner) au plus près.
  4. regionalisme brindar.

trincar

verb transitiu marina, marítim attacher , serrer • tesar raidir , embraquer regionalisme trencar verb intransitiu marina, marítim aller à la bouline , naviguer bouliner au plus près regionalisme brindar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trincar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trincar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser del fr. tingler ‘lligar les posts d’una nau’, d’origen escandinau, convertit en tringler per repercussió de líquida, d’on degué passar en portuguès a tringrar, tringar, trincar i d’aquí al cat 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. nàutica Subjectar fortament amb trinques.
    2. Tesar.
  2. intransitiu nàutica Navegar de bolina.



    3. Vegeu també:
    trincar2

■ trincar1

verb transitiu nàutica Subjectar fortament amb trinques Tesar intransitiu nàutica Navegar de bolina Vegeu també trincar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trincar2

■ trincar2

verb intransitiu Bevent amb algú, fer xocar els veires, les copes, etc Trinquem a la salut del nostre amic Vegeu també trincar 1
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

trincat, -ada

<title type="display">trincat, -ada </title>

    adj m f Resultat dera division en dues o mès parts o tròci, o era destruccion en un o mès punts.

    Català: trencat -ada, romput -uda


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trincat, -ada

adj m f Resultat dera division en dues o mès parts o tròci, o era destruccion en un o mès punts Català trencat -ada, romput -uda © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

trincha

trincha

femení poc freqüent de un vestido trinxa
Diccionari der aranés

trincha

<title type="display">trincha </title>

    nòm f
  1. Banda o cinta de cuer, que servís entà tier uns pantalons, ua pelha, etc.
  2. Cinta que servís entà tier es persones enes sètis des coches o avions entà protegir-les des patacs en cas d’accident.
  3. Era part mès estreta deth tronc der òme dejós dera caisha toracica.

    4. Català: 1. cinyell m, cinturó m; 2. cinturó m de seguretat; 3. cintura


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trincha

nòm f Banda o cinta de cuer, que servís entà tier uns pantalons, ua pelha, etc Cinta que servís entà tier es persones enes sètis des coches o avions entà protegir-les des patacs en cas d’accident Era part mès estreta deth tronc der òme dejós dera caisha toracica Català 1 cinyell m , cinturó m 2 cinturó m de seguretat 3 cintura © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana