Es mostren 594823 resultats

trineu

trineu

trineu

trineu

trineu

trineu

trineu

trineu

trineu

<title type="display">trineu</title>

nom masculí Un trineu és un vehicle que, en lloc de rodes, té patins o esquís. Els trineus es desplacen per la neu o el gel estirats per gossos, cavalls o rens.

trineu

trineu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trineu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tri_neu
Etimologia: del fr. traîneau, íd., der. de traîner ‘arrossegar, estirar’, ll. vg. *traginare, der. de *tragĕre, i aquest, del ll. cl. trahĕre, íd. 1a font: 1905
Body
masculí transports, etnografia i esports Vehicle proveït de patins o d’esquís en lloc de rodes que es desplaça lliscant sobre la neu o el glaç, estirat per cavalls, rens o gossos.

trineu

trineu

trineu

tringle


<title type="display">tringle</title>

Pronúncia: tʀɛ̃gl
    femení
  1. [rideaux, etc] barra de cortina.
  2. arquitectura motllura.
  3. se mettre la tringle familiarment estrènyer-se el cinturó.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tringle

tringler


<title type="display">tringler</title>

Pronúncia: tʀɛ̃gle
    verb transitiu
  1. tirar a cordill, marcar una recta amb un cordill.
  2. popularment cardar, fotre, tirar-se pron. Il l’a tringlée, se l’ha tirada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

tringler

tringlot

tringlot