triomfar
-
verb intransitiu
- història triunfar.
- [obtenir una victòria] triunfar, ganar, vencer.
- figuradament [reeixir] triunfar. Triomfar en la vida, triunfar en la vida.
Es mostren 594823 resultats
triomfar
triomfar
verb intransitiu història triunfar obtenir una victòria triunfar , ganar , vencer figuradament reeixir triunfar Triomfar en la vida , triunfar en la vida
triomfar
<title type="display">triomfar</title>
Pronúncia: tɾiumfá
-
verb intransitiu
- to triumph (sobre over).
- to win.
- to succeed.
- triomfar sobre els enemics to triumph over one’s enemies.
- triomfar en la vida to succeed in life, make a success of one’s life.
triomfar
verb intransitiu to triumph sobre over to win to succeed triomfar sobre els enemics to triumph over one’s enemies triomfar en la vida to succeed in life , make a success of one’s life
triomfar
→ vèncer , reeixir → alegrar -se © Manuel Franquesa
triomfar
<title type="display">triomfar</title>
-
verb intransitiu
- siegen.
- també figuradament triumphieren.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
triomfar
verb intransitiu siegen també figuradament triumphieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
triomfar
<title type="display">triomfar</title>
verb intransitiu hist trionfare. || [obtenir una victòria] trionfare, vincere. || fig [reeixir] trionfare, aver successo.
triomfar
verb intransitiu hist trionfare || obtenir una victòria trionfare, vincere || fig reeixir trionfare, aver successo
triomfar
<title type="display">triomfar</title>
[! Amb MF]
verb Aconseguir un triomf, tenir èxit en alguna cosa. Moltes persones triomfen gràcies al seu esforç.
triomfar
Amb MF verb Aconseguir un triomf, tenir èxit en alguna cosa Moltes persones triomfen gràcies al seu esforç
■
triomfar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomfar</title>
Accessory
Partició sil·làbica: tri_om_far
Etimologia: del ll. triumphare, íd. 1a font: s. XV
Etimologia: del ll. triumphare, íd. 1a font: s. XV
Body
-
verb
intransitiu
- història En l’antiguitat romana, obtenir, rebre, els honors del triomf.
-
- Obtenir una victòria, prevaler. En aquella batalla els nadius triomfaren sobre l’enemic. Han triomfat els de l’altre bàndol.
- figuradament Reeixir completament en una empresa. L’actriu triomfà a Barcelona. Triomfar en la vida.
■
triomfar
verb intransitiu història En l’antiguitat romana, obtenir, rebre, els honors del triomf Obtenir una victòria, prevaler En aquella batalla els nadius triomfaren sobre l’enemic Han triomfat els de l’altre bàndol figuradament Reeixir completament en una empresa L’actriu triomfà a Barcelona Triomfar en la vida
triomfar
<title type="display">triomfar</title>
Pronúncia: tɾiumfá
-
verb intransitiu
- triompher, vaincre.
-
figuradament
triompher.
L'actriu triomfà a Barcelona, l'actrice triompha à Barcelone .
• réussir. Triomfar en la vida, réussir dans la vie.
triomfar
verb intransitiu triompher , vaincre figuradament triompher L'actriu triomfà a Barcelona , l'actrice triompha à Barcelone • réussir Triomfar en la vida , réussir dans la vie
triomphal
-ale
<title type="display">triomphal</title>
[m pl -aux]
Pronúncia: tʀijɔ̃fal -o
Pronúncia: tʀijɔ̃fal -o
adjectiu triomfal.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
triomphal
-ale
adjectiu triomfal © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
triomphalement
<title type="display">triomphalement</title>
Pronúncia: tʀijɔ̃falmɑ̃
adverbi triomfalment.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
triomphalement
adverbi triomfalment © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç