Es mostren 594846 resultats

■ triomfant

■ triomfant

adjectiu Que s’emporta un triomf, que triomfa De qui hom celebra el triomf església triomfant cristianisme Els benaurats del cel
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

triomfant

triomfant

adjectiu triomphant -e
Conjugador Català

triomfar


<title type="display">triomfar</title>

    1. INFINITIU

    1. triomfar

    2. GERUNDI

    1. triomfant

    3. PARTICIPI

    1. triomfat
    2. triomfada
    3. triomfats
    4. triomfades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. triomfo
      2. triomfes
      3. triomfa
      4. triomfem
      5. triomfeu
      6. triomfen

      2. IMPERFET

      1. triomfava
      2. triomfaves
      3. triomfava
      4. triomfàvem
      5. triomfàveu
      6. triomfaven

      3. PASSAT

      1. triomfí
      2. triomfares
      3. triomfà
      4. triomfàrem
      5. triomfàreu
      6. triomfaren

      4. FUTUR

      1. triomfaré
      2. triomfaràs
      3. triomfarà
      4. triomfarem
      5. triomfareu
      6. triomfaran

      5. CONDICIONAL

      1. triomfaria
      2. triomfaries
      3. triomfaria
      4. triomfaríem
      5. triomfaríeu
      6. triomfarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. triomfi
      2. triomfis
      3. triomfi
      4. triomfem
      5. triomfeu
      6. triomfin

      2. IMPERFET

      1. triomfés
      2. triomfessis
      3. triomfés
      4. triomféssim
      5. triomféssiu
      6. triomfessin

    6. IMPERATIU

    1. triomfa
    2. triomfi
    3. triomfem
    4. triomfeu
    5. triomfin

triomfar

INFINITIU triomfar GERUNDI triomfant PARTICIPI triomfat triomfada triomfats triomfades INDICATIU PRESENT triomfo triomfes triomfa triomfem triomfeu triomfen IMPERFET triomfava triomfaves triomfava triomfàvem triomfàveu triomfaven PASSAT triomfí triomfares triomfà triomfàrem triomfàreu triomfaren FUTUR triomfaré triomfaràs triomfarà triomfarem triomfareu triomfaran CONDICIONAL triomfaria triomfaries triomfaria triomfaríem triomfaríeu triomfarien SUBJUNTIU PRESENT triomfi triomfis triomfi triomfem triomfeu triomfin IMPERFET triomfés triomfessis triomfés triomféssim triomféssiu triomfessin…
Diccionari Català Castellà

triomfar

triomfar

    verb intransitiu
  1. història triunfar.
  2. [obtenir una victòria] triunfar, ganar, vencer.
  3. figuradament [reeixir] triunfar. Triomfar en la vida, triunfar en la vida.

triomfar

verb intransitiu història triunfar obtenir una victòria triunfar , ganar , vencer figuradament reeixir triunfar Triomfar en la vida , triunfar en la vida
Diccionari Català Anglès

triomfar


<title type="display">triomfar</title>

Pronúncia: tɾiumfá
    verb intransitiu
  1. to triumph (sobre over).
  2. to win.
  3. to succeed.
  4. triomfar sobre els enemics to triumph over one’s enemies.
  5. triomfar en la vida to succeed in life, make a success of one’s life.

triomfar

verb intransitiu to triumph sobre over to win to succeed triomfar sobre els enemics to triumph over one’s enemies triomfar en la vida to succeed in life , make a success of one’s life
Diccionari de sinònims Franquesa

triomfar

triomfar

→ vèncer , reeixir → alegrar -se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

triomfar

triomfar

verb intransitiu siegen també figuradament triumphieren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

triomfar

triomfar

verb intransitiu hist trionfare || obtenir una victòria trionfare, vincere || fig reeixir trionfare, aver successo
DIDAC Diccionari escolar

triomfar

triomfar

Amb MF verb Aconseguir un triomf, tenir èxit en alguna cosa Moltes persones triomfen gràcies al seu esforç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triomfar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomfar</title>

Partició sil·làbica: tri_om_far
Etimologia: del ll. triumphare, íd. 1a font: s. XV
    verb intransitiu
  1. història En l’antiguitat romana, obtenir, rebre, els honors del triomf.
    1. Obtenir una victòria, prevaler. En aquella batalla els nadius triomfaren sobre l’enemic. Han triomfat els de l’altre bàndol.
    2. figuradament Reeixir completament en una empresa. L’actriu triomfà a Barcelona. Triomfar en la vida.

■ triomfar

verb intransitiu història En l’antiguitat romana, obtenir, rebre, els honors del triomf Obtenir una victòria, prevaler En aquella batalla els nadius triomfaren sobre l’enemic Han triomfat els de l’altre bàndol figuradament Reeixir completament en una empresa L’actriu triomfà a Barcelona Triomfar en la vida
Informació complementària
Traducció