Es mostren 594846 resultats

tripa

<title type="display">tripa </title>

Body
    nòm f Intestins.

    Català: tripes, budells m, intestins m


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tripa

tripa


<title type="display">tripa</title>

Pronúncia: tɾípə
    femení
  1. anatomia intestine, gut.
  2. anatomia guts, insides.
  3. col·loquial innards.
  4. sovint en plural alimentació, indústries alimentàries tripe.
  5. treure les tripes per la boca to retch, vomit violently.
  6. figuradament i col·loquial belly, tummy.
  7. [d’una fruita] core, seeds pl.

tripa

tripa


<title type="display">tripa</title>

    femení [generalment en plural]
  1. [budells] tripas. Un recargolament de tripes, un retortijón de tripas.
  2. [ventre] tripa, vientre m, barriga.
  3. anatomia [dels remugadors] estómago m.
  4. gastronomia callos m pl, tripicallos m pl.
  5. figuradament tripa. Les tripes d'un meló, las tripas de un melón.
  6. no tenir ni tripa ni moca figuradament i familiarment estar en los huesos (o en el pellejo), tener pocas chichas.
  7. treure les tripes per la boca figuradament i familiarment [vomitar] echar las tripas (o las entrañas, o la primera papilla).

tripa

tripa

tripa

tripa


<title type="display">tripa</title>

    femení
  1. [intestino] budell m, intestí m. Cuerda de tripa, corda de budell.
  2. [usado generalmente en plural] tripes, budells m. Quitarle las tripas a un pez, treure les tripes a un peix.
  3. familiarment tripa, ventre m, panxa. Me duele la tripa, em fan mal les tripes.
  4. familiarment tripa, panxa. Tiene mucha tripa, fa molta tripa.
  5. [usado generalmente en pl] figuradament [de un cigarro, una fruta] tripes. Las tripas del melón, les tripes del meló.
  6. echar las tripas familiarment treure les tripes per la boca.
  7. hacer de tripas corazón familiarment fer el cor fort.
  8. llenar (o llenarse) la tripa familiarment omplir el ventrell (o la panxa, o el pap).
  9. revolver las tripas familiarment regirar l'estómac.
  10. sacar la tripa de mal año treure el ventre de pena (o de mal any, o de guerxesa).

tripa

tripa

<title type="display">tripa</title>

femení [generalment en pl] [budells] intestino m, budella pl. Sentir un recargolament de tripes, sentirsi torcere le budella. || [ventre] ventre m, pancia, trippa. || [dels remugadors] stomaco m. || gastr interiora pl, trippa. || treure les tripes per la boca fig [vomitar] vomitare l'anima.

tripa

tripa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tripa</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser fou un der. postverbal de estripar, que provindria del ll. exstĭrpare ‘arrencar, esqueixar’; però també fora possible un origen preromà, indoeuropeu precèltic, d’una base dripp-, afí a la del mot drap, amb influx del ll. exstirpare 1a font: 1184
Body
    femení [generalment en pl]
    1. anatomia animal Intestins, budells. Per l’esvoranc del ventre li sortien les tripes. Un recargolament de tripes.
    2. figuradament Dit d’allò que hi ha a l’interior de certes coses. Les tripes del meló. La tripa d’un cigar.
    3. arts gràfiques Conjunt dels plecs d’un llibre o una revista, cosits o encolats, sense les cobertes.
    4. treure les tripes per la boca hiperbòlicament Vomitar.
    1. Ventre, panxa.
    2. per analogia anatomia animal Estómac dels animals remugadors.
    3. gastronomia Trossos d’estómac i intestins de remugadors, de composició semblant a la carn, que hom consumeix amb adobs picants (cebes, tomàquets, alls, pebre).
  1. indústria tèxtil
    1. antigament Teixit de llana o d’espart semblant al vellut.
    2. Fil gruixut o metxa que, en un piqué, n’accentua el relleu.

tripa

tripa

<title type="display">tripa</title>

    nom femení
  1. La tripa, o les tripes, és el conjunt dels intestins o budells. Quan tenim gana, a vegades les tripes ens fan soroll.
  2. Panxa, ventre.
  3. frase feta
  4. treure les tripes per la boca és vomitar.

tripa

tripa


<title type="display">tripa</title>

Pronúncia: tɾípə
    femení
  1. [generalment en pl] [intestins] boyau m, tripe.
  2. familiarment [ventre] ventre m.
  3. [estómac dels remugadors] estomac m, tripe.
  4. figuradament [interior de certes coses] intérieur m, tripe. Les tripes d'un meló, l'intérieur d'un melon. La tripa d'un cigar, la tripe d'un cigare.
  5. gastronomia tripes pl.
  6. indústria tèxtil tripe.
  7. no tenir ni tripa ni moca figuradament i familiarment n'avoir que la peau et les os.
  8. recargolament de tripes medicina mal au ventre.
  9. treure les tripes per la boca figuradament i familiarment [vomitar] rendre tripes et boyaux.
  10. tripes de vaca gastronomia gras-double de bœuf.

tripa

tripa


<title type="display">tripa</title>

    femení [generalment en plural]
  1. Eingeweide n (pl), Gedärm n.
  2. gastronomia Kaldaune(n pl), südd Kuttel(n pl) f.
  3. familiarment Bauch m.
  4. [Wiederkäuer] Magen m.
  5. figuradament [Melone, Zigarre] Innere(s) n.
  6. treure les tripes per la boca sich übergeben, pop sich auskotzen, sich die Seele aus dem Leib kotzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

tripa