Es mostren 594823 resultats

trist
-a


<title type="display">trist</title>

Pronúncia: tɾíst
    adjectiu
  1. [dit d’una persona, estat] sad.
  2. miserable.
  3. gloomy.
  4. sorrowful.
  5. [caràcter] gloomy, melancholy.
  6. [aspecte, cara] sad-looking.
  7. deixar ben trist algú to make someone (sad \ unhappy \ miserable).
  8. posar-se trist to become sad.
  9. [notícia, relat, etc.] sad
  10. [cançó] sad, mournful.
  11. [paratge] dismal, desolate, dreary.
  12. [cambra, etc.] gloomy, dismal.
  13. figuradament sorry, sad.
  14. vaig fer un trist paper I cut a sorry figure.
  15. col·loquial miserable, wretched.
  16. single.
  17. soc un trist treballador I’m just a poor old workman.
  18. masculí
  19. ornitologia warbler.

trist
-a

trist
-a

<title type="display">trist</title>

adjectiu triste, malinconico -a, || [persona] triste, tristo -a, malinconico -a, infelice, mesto -a, addolorato -a. || [que produeix tristesa] triste, meschino -a, povero -a, misero -a. Una habitació trista, una stanza triste. || [sense animació] triste. || [penós] triste. Una vellesa trista, una triste vecchiaia. || fig magro -a, debole, insufficiente, meschino -a. Una trista consolació, una triste consolazione.

trist
-a

trist
| trista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trist</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. tristus, -a, -um, variant del ll. cl. tristis, -e, íd. 1a font: s. XIII, Cerverí
Body
  1. adjectiu
    1. Que està en un estat d’ànim en què no sent cap goig o alegria, mancat d’alegria. No cal que et posis trist per això: era una cosa que no tenia remei.
    2. Que deixa veure, que expressa, que produeix, aquell estat. Fer una cara trista. Un comiat trist. Una cambra trista.
    3. No gens alegre, sense gens d’animació. Un temps trist. Un carreró trist.
    4. Passat, viscut, fet, amb tristesa. Quina vellesa més trista, la meva!
    5. Deplorable. Va tenir una fi ben trista.
    6. Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-lo!
    7. història Qualificatiu que utilitzaven habitualment en firmar, als segles XV i XVI, les vídues reines, duquesses, comtesses, etc. La trista comtessa de Palamós. La trista reina de Nàpols.
  2. adjectiu [anteposat al substantiu]
    1. Insuficient, ineficaç. Allò era un trist consol.
    2. Un i no més, que és això i res més. No hi van anar ni una trista vegada. Jo, pobre de mi, soc un trist treballador.
  3. masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids (Cisticola juncidis), de color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc.

trist
| trista

trist

<title type="display">trist</title>

    [Plural: també tristos]
    adjectiu
  1. Que sent pena, que no està animat, que no té alegria. Si un amic està trist, mira de fer-li companyia i animar-lo.
  2. Que deixa veure l'estat d'ànim de les persones tristes. Es pot fer una cara trista o parlar amb veu trista.
  3. Que provoca aquest estat d'ànim. Les guerres, la pobresa o una vida plena de desgràcies són coses tristes.

trist

trist

trist

trist


<title type="display">trist</title>

    adjectiu
  1. traurig.
  2. figuradament trostlos, freudlos, lit trist.
  3. ulls tristos traurige Augen n pl.
  4. un carreró trist eine trostlose (oder trübselige) Gasse.
  5. un cas trist ein trauriger Fall.
  6. una joventut trista eine traurige (oder freudlose) Jugend.
  7. és trist de no poder ajudar-lo (es ist) traurig, dass man ihm nicht helfen kann.
  8. estar (posar-se) trist traurig sein (werden).
  9. fer posar trist (algú) jemanden traurig machen.
  10. [vorangestellt] armselig, elend, jämmerlich.
  11. un trist consol ein magerer (oder schwacher) Trost.
  12. fer un trist paper figuradament eine klägliche Rolle spielen oder Figur abgeben.
  13. no teniu ni una trista cadira? habt ihr denn nicht einmal einen Stuhl?
  14. masculí ornitologia
  15. Cistensänger m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trist

trist
-a


<title type="display">trist</title>

Pronúncia: tɾíst
    adjectiu
  1. triste.
  2. [sense animació] triste. Un carrer trist, une rue triste.
  3. [passat amb tristesa] triste. Una vida molt trista, une vie très triste.
  4. [que denota tristesa] triste, sombre, morose. Una cara trista, un visage triste. Una cambra trista, une pièce triste.
  5. [dolorós, enutjós] triste, ennuyeux -euse. És trist de no poder ajudar-lo, il est triste de ne pas pouvoir l'aider.
  6. [anteposat al substantiu] [insuficient] malheureux -euse. Només hi ha un trist got d'aigua, il n'y a qu'un malheureux verre d'eau .
    1. [ineficaç] maigre. Un trist consol, une maigre consolation.
    2. nul nulle. No m'has vingut a veure ni una trista vegada, tu n'es même pas venu me voir une seule fois.
  7. fer un temps trist faire un temps triste.
  8. més trist que un funeral (que un enterrament) figuradament i familiarment triste comme un bonnet de nuit (un lendemain de fête, la mort).
  9. tenir el cor trist figuradament avoir le cœur gros.
  10. masculí
  11. ornitologia [Cisticola juncidis] cisticole des joncs.

trist
-a

trist, -a

<title type="display">trist, -a </title>

Body
    adj m f
  1. Persona qu’a malenconia, pena o tristesa.
  2. Que produsís dolor o ei plan dificil de suportar.

  3. Català: trist -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trist, -a

tristament

tristament

tristament

tristament