Es mostren 594827 resultats

■ autocontracte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autocontracte</title>

Partició sil·làbica: au_to_con_trac_te
Etimologia: de auto- i contracte1
masculí dret civil Negoci jurídic bilateral en el qual intervé una sola persona física, la qual formula la declaració de voluntat i de consentiment en nom propi i alhora en nom de l’altra persona que intervé en el negoci jurídic, de la qual és representant legal o per apoderament.

■ autocontracte

masculí dret civil Negoci jurídic bilateral en el qual intervé una sola persona física, la qual formula la declaració de voluntat i de consentiment en nom propi i alhora en nom de l’altra persona que intervé en el negoci jurídic, de la qual és representant legal o per apoderament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autocontrol

■ autocontrol

masculí Fet de controlar el comportament propi, de no mostrar els sentiments propis Control que s’exerceix sobre el rendiment, els resultats, les despeses, etc, propis
Traducció
Diccionari Català Alemany

autocontrol

autocontrol

masculí Selbstkontrolle f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autocopiador
| autocopiadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autocopiador</title>

Partició sil·làbica: au_to_co_pi_a_dor
Etimologia: de auto- i copiador
adjectiu química industrial, papereria i màquines i instruments d’oficina Dit del paper una de les cares del qual és recoberta d’una substància que deixa empremta quan és sotmesa a una pressió local.

■ autocopiador
| autocopiadora

adjectiu química industrial , papereria i màquines i instruments d’oficina Dit del paper una de les cares del qual és recoberta d’una substància que deixa empremta quan és sotmesa a una pressió local
Diccionari Francès Català

autocopiant

autocopiant

adjectiu i masculí tecnologia autocopiador © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

autocor
| autocora


<title type="display">autocor</title>

Partició sil·làbica: au_to_cor
Etimologia: de auto- i -cor
    adjectiu botànica
  1. Dit de les plantes que posseeixen mitjans propis de disseminació de llurs fruits, espores o llavors.
  2. Dit del tipus de disseminació de les plantes autocores.

autocor
| autocora

adjectiu botànica Dit de les plantes que posseeixen mitjans propis de disseminació de llurs fruits, espores o llavors Dit del tipus de disseminació de les plantes autocores
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autocòria

■ autocòria

femení botànica Disseminació autocora
Gran Diccionari de la llengua catalana

autocorologia


<title type="display">autocorologia</title>

Partició sil·làbica: au_to_co_ro_lo_gi_a
Etimologia: de auto- i corologia
femení biogeografia Estudi de la distribució geogràfica dels tàxons particulars (espècies, etc.).

autocorologia

femení biogeografia Estudi de la distribució geogràfica dels tàxons particulars espècies, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

autocorrecció


<title type="display">autocorrecció</title>

Partició sil·làbica: au_to_cor_rec_ci_ó
femení ensenyament Control que hom fa de les pròpies respostes d’un exercici, una prova, etc. per verificar-ne l’exactitud. Consulteu la clau d’autocorrecció.

autocorrecció

femení ensenyament Control que hom fa de les pròpies respostes d’un exercici, una prova, etc per verificar-ne l’exactitud Consulteu la clau d’autocorrecció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autocorrelació

■ autocorrelació

femení matemàtiques En una funció dependent del temps, correlació que existeix entre els valors d’aquesta funció separats per un interval de temps constant