Partició sil·làbica: tri_vi_al Etimologia: del ll. trivialis, íd.; el sentit de ‘vulgar’ sorgí de l’ús metafòric d’allò que es troba a totes les cruĭlles 1a font: 1803, DEst.
Body
adjectiu
Que es trifurca en tres camins.
De poca elevació moral o artística, vulgar. Una expressió molt trivial.
Fàcil, que no presenta cap dificultat.
matemàtiques Dit de la solució formada per zeros, en un sistema d’equacions que sigui homogeni.
matemàtiques i àlgebra En un conjunt A, dit dels subconjunts A i ∅ (buit).
nom trivialquímica D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.
adjectiu Que es trifurca en tres camins De poca elevació moral o artística, vulgar Una expressió molt trivial Fàcil, que no presenta cap dificultat matemàtiques Dit de la solució formada per zeros, en un sistema d’equacions que sigui homogeni matemàtiques i àlgebra En un conjunt A , dit dels subconjunts A i ∅ buit nom trivial química D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic