Es mostren 594848 resultats

trofeu

trofeu

trofeu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trofeu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tro_feu
Etimologia: del b. ll. trophaeum, ll. cl. tropaeum, i aquest, del gr. trópaion ‘monument fet amb les desferres de l’enemic al lloc de la derrota’, der. de tropḗ ‘girada, retirada, derrota’. 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí
  1. història Entre els antics grecs i romans, signe de victòria erigit pels vencedors amb les despulles de l’enemic vençut.
  2. arquitectura
    1. Ornament format per armes, escuts, llances, banderes, disposats en un bell ordre damunt les parets dels salons nobiliaris com a motiu de decoració arquitectònica.
    2. per extensió Motiu ornamental constituït per la representació d’elements naturalistes (armes, flors, fruita, etc.), disposats diversament però tendint a oferir un aspecte d’unitat i d’eurítmia.
  3. cinegètica Armes i despulles d’un animal abatut conservades com a record de caça. És anomenat també trofeu de caça.
  4. esports
    1. Objecte de valor —generalment una copa— que un club esportiu o un esportista rep com a recompensa simbòlica per la seva victòria.
    2. Competició esportiva. S’ha celebrat el trofeu Joan Gamper.

trofeu

trofeu

<title type="display">trofeu</title>

masculí [despulles] trofeo. || [ornament] trofeo. || trofeo. Trofeu de caça, trofeo di caccia. || esport [objecte] trofeo. | [competició esportiva] premio, coppa f.

trofeu

trofeu

<title type="display">trofeu</title>

    [! Amb U]
    nom masculí
  1. Un trofeu és un premi que un club esportiu o un o una esportista reben per haver guanyat en una competició. Les copes i les medalles són trofeus.
  2. Objecte que es penja com a record d'una victòria. Alguns caçadors decoren les parets amb els trofeus de caça, els caps dels animals que han caçat.

trofeu

trofeu

trofeu

trofeu

trofeu

tròfic
-a

tròfic
-a

tròfic
-a

tròfic
-a

tròfic
-a

tròfic

adjectiu biologia trófico -ca.

tròfic
-a

tròfic
-a

tròfic
-a